Què li va passar a Robin Williams?
La mort sobtada de l’actor Robin Williams amb només 63 anys va provocar moltes especulacions mediàtiques. Com que eren conegudes les malalties mentals i les addiccions que havia tingut, molts mitjans van vincular-la a aquests motius. “El van voler pintar com el pallasso trist”, lamenta un dels seus amics. La plataforma Filmin acaba d’estrenar Robin’s wish (El deseo de Robin), que està a mig camí entre la divulgació científica, l’aclariment periodístic i l’homenatge. El documental fa saber que l’actor va morir d’una malaltia neurodegenerativa coneguda com a demència de cossos de Lewy. És una patologia molt greu, sense cura, amb uns símptomes que afecten el malalt tant físicament com a nivell cognitiu. A part de tremolors a les extremitats i insomni, els afectats desenvolupen ansietat, deliris, depressió, pèrdua de memòria i deteriorament de les facultats mentals, que en alguns casos poden abocar el pacient al suïcidi. A més, és una malaltia que sovint es confon amb d’altres de neurodegeneratives. És el cas de Robin Williams, que va morir amb un diagnòstic erroni de Parkinson fins que l’autòpsia va revelar la seva veritable malaltia. Així doncs, el documental aprofita la figura de l’actor per donar-la a conèixer. Les productores executives del documental són dues metges. D’una banda, la doctora Mylea Carvat, especialista en neuropsicologia, la branca de la medicina que investiga com les lesions i anomalies en el sistema nerviós central afecten els processos cognitius, emocionals i de conducta. L’altra és la doctora Shoshana Ungerleider, una internista, filantropa i famosa divulgadora a la televisió (molt especialment durant la pandèmia) que fa anys que produeix curtmetratges i documentals relacionats amb la salut.
La testimoni principal del documental és Susan Schneider, la dona de Robin Williams, que explica com van ser els últims mesos de vida del seu marit donant detalls del turment i la desesperació que va patir l’actor. Uns quants científics s’ocupen d’aclarir la part mèdica. Els companys de professió de Williams revelen les dificultats de l’actor per desenvolupar els seus últims projectes i els amics íntims li reten un homenatge centrant-se en la seva qualitat humana i la seva genialitat intel·lectual. Per tant, les trames de divulgació científica i les més personals es van alternant.
El documental, més enllà d’aclarir amb molta precisió les característiques de la demència de cossos de Lewy, aconsegueix un retrat molt afectuós de Robin Williams. És com si se’l volgués rescabalar pòstumament de les especulacions mediàtiques. Però, potser cap al final, el que grinyola una mica és que hi ha tanta insistència a aclarir que no es va suïcidar per culpa d’una depressió que fins i tot sembla que aquesta possibilitat pugui ser una cosa pejorativa. Amb tot, Robin’s wish resulta una manera molt diferent i honesta de repassar el llegat d’una celebritat.
