La ‘Rodelinda’ de Händel entra per la porta gran al Liceu

BarcelonaMalgrat formar part de la trilogia d’obres mestres de Händel (1685-1759) juntament amb Giulio Cesare i Tamerlano, Rodelinda no s’ha representat mai al Liceu. Només això ja fa que siguin extraordinàries les sis funcions programades del 2 al 15 de març del muntatge coproduït pel Liceu amb el Teatro Real, l’Òpera de Lió i l’Òpera de Frankfurt. Les crítiques, per cert, ja van ser elogioses quan Rodelinda va passar per Madrid i Lió, on va generar un “legítim entusiasme”. Però és que a més hi ha altres elements que conviden a pensar que aquesta Rodelinda tindrà la categoria de gran esdeveniment.

La direcció escènica és de l’alemany Claus Guth, responsable, entre d’altres, de l’intens muntatge de Lucio Silla que es va veure al Liceu el 2013. El repartiment l’encapçala la soprano nord-americana Lisette Oropesa, que debuta al Liceu i també en el rol de Rodelinda després de triomfs tan aclaparadors com el que va aconseguir amb Lucia di Lammermoor al Real l’any passat. I al costat d’Oropesa hi ha el contratenor nord-americà Bejun Mehta, tota una garantia en el repertori barroc; el tenor porto-riqueny Joel Prieto, que torna al Liceu quatre anys després de ser Ferrando a Così fan tutte, i la mezzosoprano californiana Sasha Cooke, que també debuta al Liceu. “És l’òpera més gran que he cantat. Hi ha vuit àries i cap és curta. I he d’estar en escena tota l’estona! És una mica exigent, però aixi és com aprenem i com creixem els artistes”, diu Oropesa, d’origen cubà i amb una besàvia barcelonina.

A l’exigència hi contribueix Guth amb una posada en escena en què la freda elegància d’una casa d’estil georgià (com les cases de les classes altes londinenques a l’època de Händel) conviu amb l’expressionisme reflex de les pors del fill de Rodelinda, un rol sense cant que interpreta l’actor adult Fabián Augusto Gómez. Guth posa al centre “la visió del nen, que percep les coses d’una manera exagerada i intenta processar el que sent a través dels monstres i els dibuixos, que són projeccions del seu subconscient”, diu Marcelo Buscaino, col·laborador de Guth i repositor de Rodelinda al Liceu. La tria estètica respon, segons Guth, a “la muntanya russa de sentiments” que experimentem amb els personatges de l’obra. I és que, com diu la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, “les històries de les òperes de Händel són més reals i rellevants que les de moltes òperes del segle XIX”.

Rodelinda explica la història de Bertarido, rei de Llombardia, el tron del qual és usurpat per Grimoaldo, i Rodelinda, esposa de Bertarido, que creu que el marit ha mort. Guth esbandeix el context històric i se centra en la força i les contradiccions de l’amor conjugal. “Rodelinda està processant el dolor per la pèrdua del marit que creu mort, però no té cap cos per vetllar. I està tan obsessionada amb el seu dolor que deixa el fill de banda. No és gaire bona mare”, assegura Oropesa. Guth reforça el dolor “fracturant la casa”. En comptes de “mostrar una llar acollidora, proposa una casa amenaçada per l’abisme”, diu Buscaino. “Guth realça la música amb la posada en escena, la qual cosa només cinc directors actuals són capaços de fer”, assegura Bejun Mehta.

Sonar com una orquestra d’època

Musicalment, Josep Pons considera que “un bon treball amb Händel és essencial per poder tocar bé Mahler”. “I qui canti bé Händel cantarà bé el lied”, diu Pons, que es va plantejar que l’orquestra toqués amb instruments d’època. No serà així, però no ho descarta per a pròximes òperes barroques. De moment es tracta que “una orquestra amb instruments moderns soni com una orquestra d’època”.

Una de les funcions de Rodelinda serà el 8 de març, el dia que hi ha convocada la vaga feminista. Tanmateix, el Liceu no té previst cap canvi. “No tinc cap intenció de fer vaga. I de moment no hi ha pla B”, diu Scheppelmann. “Jo vindré a cantar. A nosaltres ens paguen per cantar”, afegeix Oropesa.