Romania porta el matrimoni gai a les urnes
Avui dissabte i demà diumenge els ciutadans romanesos decideixen en referèndum si accepten el matrimoni entre persones del mateix sexe. Es tracta de votar a favor o en contra de reformar l’article 48 de la Constitució, que defineix el matrimoni com “la unió entre els esposos”, sense especificar-ne el sexe. Un redactat semblant al de la Constitució espanyola, que el 2005 va permetre legalitzar el matrimoni homosexual. Davant la possibilitat d’una solució “a l’espanyola”, l’Església ortodoxa romanesa no ha parat fins a aconseguir tres milions de signatures que exigeixen que al mot “esposos” s’hi afegeixi “home i dona” en el redactat de la Constitució, i que la proposta passi per les urnes.
El Partit Socialdemòcrata, que és al govern, ha tramitat el procés sense fer escarafalls: el 2001, quan van haver de despenalitzar l’homosexualitat per recomanació del Consell d’Europa, aquests mateixos socialdemòcrates, units als liberals, van obeir resignadament, no pas sense proclamar en seu parlamentària: “Som conscients que estem legalitzant el vici”. Res d’estrany en un país on es calcula que gairebé el 90% de la ciutadania participa -en diferents graus- de sentiments i actituds d’homofòbia. Al cap de quinze anys de la despenalització, han sigut tantes les ganes de barrar el pas al matrimoni gai-lèsbic, que diputats i senadors de tots els partits han consensuat la validesa del referèndum amb només un 30% de participació dels inscrits al cens.
Els percentatges de participació també van servir in extremis per impedir el matrimoni i les adopcions LGTBI a Eslovàquia en el referèndum consultiu de febrer del 2015: la participació de només el 22% del cens va invalidar la votació. Tot i que el papa Francesc no es va posicionar, les consignes per l’abstenció i pel no de l’Església catòlica van ser determinants. Els antics compatriotes dels eslovacs, els txecs, són els més tolerants de l’antiga Europa comunista pel que fa a les persones LGTBI: les unions civils de parella són legals des del 2006 i actualment més del 52% estan a favor del matrimoni homosexual. Històricament la societat txeca ha sigut una de les més avançades en la defensa de drets civils i, en el cas dels drets LGTBI, el president Václav Havel ja hi va donar suport en un dels seus primers discursos institucionals el 1990.
Una herència soviètica
S’està complint, doncs, el pronòstic que el 2004 va fer l’Institut Fessl de Viena: després de dècades d’ocupació soviètica, l’Europa Central i Oriental no evolucionaria cap als valors humanistes i de respecte a la diversitat, sinó que es refugiaria en la religió, la seguretat econòmica, l’orgull nacional i els rols d’identitat familiar conservadors.
Per als comunistes, l’homosexualitat era una tara burgesa que s’havia d’erradicar, sintonitzant amb la idea de pecat contra natura de les jerarquies ortodoxa i catòlica. Punt d’arrencada perquè els homosexuals fossin vistos com a “dèbils mentals” per part de la dissidència. Gent comprable i vendible, gens de fiar. Uns clixés que la literatura i el cinema de la Guerra Freda van difondre, i que van arrelar fins i tot en l’esquerra de tradició humanista. L’entrada precipitada a la UE sota criteris economicistes i el crac del 2008 no van afavorir l’evolució psicosocial de les ciutadanies de l’Est, democràticament estancades o en retrocés. El sí a l’opció que el matrimoni a Romania només pugui ser entre home i dona és de cara a l’escrutini de demà un pronòstic guanyador.
