Un Rossini intergeneracional al balneari del Liceu

BarcelonaLa nova temporada del Liceu comença demà amb Il viaggio a Reims, l’òpera de Rossini que arriba amb un repartiment que combina veus joves amb d’altres d’experimentades. “El nivell és molt bo. Els joves són grans professionals i nosaltres, des de l’experiència, hi aportem el que sabem”, explica el baixbaríton aragonès Carlos Chausson, que interpretarà el rol del baró de Trombonok en cinc de les set funcions que es faran al Liceu fins al 20 de setembre. Fins a 27 cantants de diferents nacionalitats participen en aquest Viaggio a Reims que el director d’escena asturià Emilio Sagi va fer per a l’Accademia Rossiniana de Pesaro per encàrrec d’Alberto Zedda. Es va estrenar el 2001, i des d’aleshores ha tingut una llarga trajectòria escènica que ha passat també per La Plata, Madrid i Bilbao.

Sagi situa l’acció en un escenari minimalista, gairebé conceptual: una plataforma que evoca un balneari de dia i de nit. O, com diu Sagi, “una mena de beauty farm de la nostra època, de centre d’estètica per a aristòcrates”, la qual cosa no desentona amb el llibret original d’aquest dramma giocoso de Rossini estrenat el 1825 sobre una colla d’aristòcrates de diferents països que coincideixen en un balneari abans de viatjar cap a Reims per assistir a la coronació del rei Carles X de França. “És un espai escènic senzill situat sobre una plataforma de tres metres i mig d’altura i ample com la boca d’escenari, i que s’alça en part sobre el fossat de l’orquestra”, explica Sagi. L’orquestra del Liceu, per cert, la dirigirà el jove mestre italià Giacomo Sagripanti, que agraeix que hagi pogut fer “una feina molt constant i profunda” en els assajos amb els cantants i l’orquestra. “Tothom està responent molt bé a la riquesa d’estils rossinians”, diu Sagripanti.

La disposició escènica fa que els cantants estiguin molt a prop del públic. “Vivim en una era digital en què s’escolta molt malament. Ara molta gent es fica a YouTube i quan va a sentir una veu humana en directe queda molt sorpresa -diu Chausson-. I és que això no és YouTube, té matisos, color... A més, la música de Rossini segueix sent moderna. És pura màgia per a tothom, però especialment per als joves”. Un dels joves de repartiment, el tenor sud-africà Levy Sekgapane, no amaga que aquest Viaggio està sent “una experiència extraordinària”, tant per una “producció que prioritza les relacions entre els personatges” com per la direcció musical de Sagripanti, que té “idees molt fresques”.

El record dels atemptats

El assajos d’ Il viaggio a Reims van començar uns dies després dels atemptats del 17 d’agost a la Rambla, quan la ciutat seguia commocionada. “Era molt trist i alhora molt emocionant veure totes les flors i les espelmes que posava la gent al carrer”, recorda la mezzosoprano navarresa Maite Beaumont. “Quan vam arribar vam trobar una profrunda tristesa i foscor -afegeix Sekgapane-. Després entraves al Liceu i tenies davant teu tota l’alegria i l’esperit positiu de Rossini, i això crec que pot ser útil per superar el que ha passat i seguir endavant sense por i amb esperança. Ens posàvem contents gràcies a la música de Rossini”. “Estimem aquesta ciutat. M’agrada la frase que va dir la gent a la manifestació en memòria de les víctimes: «No tenim por». Nosaltres no tenim por. Venim a treballar per donar a aquesta ciutat tot el nostre amor. Sense por. De fet, quan travessem la Rambla per venir al Liceu ho fem sense por”, assegura Sagi. “El millor que podem fer és tirar endavant amb una esperança i un somriure. Si no, seria rendir-se davant aquestes persones”, completa Chausson.

D’acord amb aquest esperit, el Liceu ha decidit que les set funcions d’Il viaggio a Reims estaran dedicades a la memòria de totes les víctimes dels atemptats del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, i a les seves famílies.