Raymond Roussel, escriptor solitari i intemporal

BarcelonaPer a Raymond Roussel, la literatura era un joc en què hi deixava la pell. "Mai no es va barrejar amb cap escola ni amb cap moviment literari", escriu el seu biògraf, François Caradec. Roussel, encara pràcticament un autor desconegut per als lectors catalans, podria deixar de ser-ho ben aviat gràcies a la traducció de Locus Solus que Joaquim Sala-Sanahuja acaba de publicar a Lleonard Muntaner. "L'obra de Roussel és la d'un solitari. Les seves obsessions i la sensibilitat que trobem als seus llibres és del tot original -explica Sala-Sanahuja, que va començar-lo a llegir mentre traduïa Nadja d'André Breton, a mitjan dècada dels 80-. Locus Solus és una novel·la intemporal. Està totalment deslligada de la producció anterior i posterior".

Roussel és un bolet que apareix i desapareix de les lletres franceses sense fer gaire soroll. Nascut el 1877 a París en una família molt rica, el futur escriptor "va tenir una vida regalada, insouciante , de milionari solter «lliure de càrregues»", tal com recorda Sala-Sanahuja a la presentació del llibre, primer títol d'una col·lecció engegada per l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner i el Centre d'Études Raymond Roussel.

L'autor de Locus Solus va començar a estudiar piano al Conservatori de París, però als 19 anys el seu interès derivaria cap a les lletres. Va ser llavors que començaria a escriure un poema narratiu en versos alexandrins, La Doublure . Tal com explica el doctor Pierre Janet a De l'angoisse à l'extase (1926), Roussel va saber que s'havia convertit en escriptor mentre componia obsessivament el seu primer llibre: "Em creia germà de Dante i de Shakes- peare, sentia el mateix que Victor Hugo havia experimentat quan tenia 70 anys, el mateix que havia viscut Napoleó, allò que Tannhäuser somiava a Venusberg: sentia la glòria..." Roussel es visitaria durant anys amb Janet per la depressió que patiria a conseqüència del fracàs del seu debut.

"Va buscar la glòria -convertir-se en geni literari- des del principi", admet Sala-Sanahuja. "Aquesta glòria implicava també el reconeixement dels lectors. És per aquest motiu que arribaria a encarregar versions teatrals d'alguns dels seus llibres". El 1910, amb Impressions d'Àfrica -traduïda el 1991 per Annie Batts i Ramon Lladó i publicada per Edicions 62-, Roussel forja el seu estil. Una de les innovacions plantejades per l'autor és que el llibre pot començar-se pel principi o a partir del capítol X. "La possibilitat d'un doble itinerari de lectura fa que les històries que es descabdellen en el si d'una mena d'Àfrica d'en Massagran, inicialment insòlites i irreals, troben a partir del capítol X una explicació racional que, de fet, és encara més estranya que la història mateixa -explica Sala-Sanahuja al pròleg del volum-. D'aquesta manera es van descabdellant vertiginosament les històries, sovint encavalcades i proliferants, sempre amb dos caps entrelligats, segons una estructura -o una desestructura- que Xènius mateix no hauria dubtat a qualificar de barroca".

La iteració lògica és també l'esquema sobre el qual es basteix l'abundància de narracions incloses a Locus Solus (1914), un tercer intent per conquerir el món literari que gairebé un segle després es llegeix amb sorpresa i fascinació. La prosa distanciada -clínica- de Roussel observa la visita d'una colla d'amics a casa del savi Martial Canterel, que els va descobrint les diverses invencions que té escampades pel parc que envolta la seva vil·la de Montmorency. "A partir de l'explicació del funcionament d'una sèrie de màquines es construeix un material que és gairebé de somni", diu Sala-Sanahuja. El segon capítol, per exemple, arrenca amb la descripció d'un giny que recorda les senyoretes -o buçones - que es fan servir per anivellar els empedrats, i a partir de l'anàlisi del seu funcionament, que té com a finalitat "la predicció del temps" per construir un mosaic a base de dents de pigmentació diversa, el científic explica d'on ve la imatge que la màquina construeix. D'aquesta manera, remet el lector a un conte escandinau "popular i moral" ambientat al segle XVII en què un ric senyor noruec demana a un dels seus genets -Aag- que segresti la dona de qui s'ha enamorat, "la bella Christel". La narració en conté d'altres a dins, i fins i tot inclou algun somni revelador d'Aag.

"Davant la vivència del seu fracàs com a escriptor, Roussel va optar per deixar en llegat als autors de l'endemà el seu procediment a Comment j'ai écrit certains de mes livres , publicat pòstumament el 1935, dos anys després de morir", diu Sala-Sanahuja, que recorda que l'obra de Roussel no es va popularitzar mínimament fins que a la dècada dels 60 va ser publicada per Jean-Jacques Pauvert. Un dels objectius del Centre d'Études, fundat el 2005, és publicar inèdits de l'escriptor. Donar a conèixer les descripcions del patrimoni de la mare, que va haver de ser subhastat, podria ser un dels projectes imminents en francès. En català, el gruix de la seva obra encara no està disponible.