Rubèn Peris: “Il·lusiona tenir un català amb opcions de guanyar la Volta”

BarcelonaRubèn Peris treballava en una empresa informàtica quan va començar a ajudar en l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya. 35 anys després, és el responsable d’una cursa que aquest dilluns donarà el tret de sortida a la seva 98a edició en un bon estat de forma.

El 1983 va participar per primer cop en una Volta. Quina era la seva feina?

Fer fotocòpies. Quan jo era petit, el meu pare solia portar-me a veure tot tipus d’esports. I el ciclisme va robar-me el cor. Així que vaig anar a les oficines de la Volta a demanar si podia ajudar.

I de mica en mica va anar pujant...

Van donar-me altres tasques. I suposo que les feia bé, ja que vaig acabar com a responsable de l’organització de la cursa, i després, fa 13 anys, president de l’entitat organitzadora i director general de la Volta. Director general i president, ja que som un club, no pas una empresa.

Com a president li ha tocat viure els anys de la crisi, que gairebé acaben amb una de les curses més antigues...

La tercera més antiga del món, nascuda el 1911. Només darrere del Tour de França, del 1903, i el Giro d’Itàlia, del 1909. El Tour de Bèlgica era més antic, del 1908, però van deixar de fer-lo durant molts anys, tot i que l’han acabat recuperant. La Volta, doncs, no es podia perdre. Amb l’ajuda de tothom, especialment de les institucions i alguns patrocinadors, s’ha tirat endavant. En els anys durs es va estar a punt de tirar la tovallola. No hi havia diners i calia trobar solucions com fos.

Com valora l’acord amb l’empresa ASO, especialista a organitzar esdeveniments com per exemple el Tour?

És un acord molt positiu. Les converses amb ASO van ser llargues, ja que som un club, no pas una empresa. És a dir, la Volta no és una marca privada que ASO podia comprar. Calia trobar una manera per mantenir la personalitat pròpia. L’acord, signat durant la Volta del 2017, fa que aquesta empresa francesa es faci càrrec dels drets de televisió i la comercialització, dues coses molt complicades. Això ens ha alliberat de fer una feina que ells poden fer millor, especialment en l’aspecte dels drets televisius.

La Volta arriba ara més lluny que mai...

Es veurà en 190 països. I aquest fet ens reforça a nivell econòmic, ja que hi ajuda, que un patrocinador sàpiga que la seva marca es veurà en 190 països. Als equips també els ajuda saber que ho organitza ASO, ja que cuiden la producció i les marques dels equips tenen més mercat.

Però la major part d’equips venen perquè la Volta ja fa 13 anys que forma part del circuit de l’UCI World Tour...

Aquest acord va ser clau. Ser a l’UCI World Tour és jugar la Champions. Potser, per fer la comparació, et vindrà el Barça sense Messi, però et vindrà el Barça. Els millors 18 equips han de venir de manera obligatòria. És una garantia saber que t’arriben aquests equips. A part, acostumen a venir amb una actitud molt competitiva.

La gran novetat d’aquesta 98a edició és l’estrena de la ReVolta, la cursa femenina, d’una sola etapa a Montjuïc.

Ja tocava. El ciclisme femení no deixa de pujar. De moment, neix aquesta ReVolta, el nom de la qual va ser escollit per la gent a les xarxes. I crec que és un nom molt apropiat, ja que amaga un doble missatge potent. Neix amb molta empenta i ja portem unes 100 corredores inscrites. S’ha pogut treballar amb la gent del Club Ciclista Baix Ter, que feien una cursa el mateix dia i han acceptat avançar-la al dissabte. Així treballem junts perquè els equips puguin ser a les dues curses el mateix cap de setmana. Ells es fan càrrec dels equips la primera nit i nosaltres la segona. Cal ser sincer, ara no es pot parlar de fer una cursa femenina d’una setmana, però els pròxims anys es podria créixer i fer-la de tres o quatre dies, amb el suport de la gent del Baix Ter. La major part de grans curses europees ja fan edicions femenines, com la Volta a Espanya, dins d’un circuit de l’UCI World Tour. Nosaltres encara no hi podem aspirar.

Una de les grans notícies és tenir un cartell amb Marc Soler, que arriba després de guanyar la París-Niça. Quina és la salut del ciclisme català?

Marc Soler està a un nivell espectacular, però encara és jove i no tindrà tota la llibertat de l’equip per fer la seva. Ens il·lusiona tenir un català amb opcions de guanyar. Ara, és una llàstima no tenir més equips a casa. Cal engrandir la base de la piràmide. No hi ha estructures d’equip com en altres llocs. A nivell espanyol tens el Movistar a primera línia, tres equips per sota i poca cosa més. I per als joves, si mai veus que els altres no arriben a dalt, no t’anima gaire. I no tothom pot fer el salt a equips estrangers. Cal fer créixer aquesta base.

Sempre hi ha comparacions amb el suport que rep el ciclisme basc...

Però el seu cas forma part d’un projecte, podríem dir, de país. Amb el suport del govern autonòmic. Costa trobar empreses que vulguin dedicar-se a això, posar-hi diners, publicitat... el futbol s’ho menja tot.

Quan començarà a preparar la pròxima edició?

Ja! Abans jo era com els venedors ambulants, que anava pels ajuntaments, institucions i empreses venent un producte. Ara, per sort, ja tenim emparaulades algunes ciutats per a les arribades o sortides. Amb Calella tenim encara dos anys signats perquè sigui la sortida. I en l’horitzó, d’aquí dos anys tindrem l’edició número 100, que fa molta il·lusió.