El portaveu mundial de les causes perdudes

BarcelonaUnes hores després de jugar un partit, els responsables de la lluita contra el dopatge de la Copa del Món van treure Rudy Gobert del llit per fer-li un control de sang i d’orina. El jugador de la selecció francesa va esclatar. “Aquest matí m’han despertat aquest matí per fer-me un control de dopatge, just després d’un partit que va acabar tard, i no he pogut dormir més. Sense respecte per al temps de recuperació del jugador. La FIBA té una forma terrible de fer les coses”, es va queixar. El pivot està acostumat a no callar les coses. Les bones i les dolentes. El dia que es va assabentar que no disputaria l’All-Star de la NBA es va posar a plorar davant dels mitjans de comunicació. “Crec que és una falta de respecte. Tots els entrenadors s’esforcen a elogiar la defensa, cada dia parlen de com és d’important frenar els atacs, però arriba l’hora de votar i no premien el millor jugador defensiu de la competició. Molts nens estan veient això i els estem dient que defensar no importa, que guanyar no importa. La defensa no ven tant com l’atac, d’acord, però això va de competir i guanyar”, va argumentar.

La trajectòria del francès mai ha seguit els camins habituals. Format a les categories inferiors del Saint-Quentin, Gobert va jugar durant tres temporades al Cholet Basket de la lliga francesa. Abans de traslladar-se als Estats Units, tot el que sabia del país nord-americà ho devia a la televisió i a les pel·lícules. Els Denver Nuggets el van escollir l’any 2013 en la 27a posició del draft de la NBA, però va ser immediatament traspassat als Utah Jazz, on porta sis temporades competint a gran nivell. “Fa uns anys hi havia gent que es burlava de mi quan deia que volia jugar a la NBA. Però jo sempre vaig tenir confiança en mi”, confessa el jugador, que va ser protagonista d’un reportatge a la revista Paris Match. Gobert sempre posa en valor el suport de la seva mare, Corinne, que el va criar sense cap ajuda perquè el seu pare, que també va ser jugador de bàsquet, va tornar a la seva terra natal, l’illa caribenya de Guadalupe, quan ell tan sols tenia tres anys. “La meva mare va sacrificar molt perquè jo pogués fer les coses que volia fer”, recorda.

Les referències basquetbolístiques de Gobert són poc mainstream : Pau Gasol en atac i Joakim Noah en defensa. “Durant el meu any com a rookie la gent no se sabia ni el meu nom”, bromeja sense rancúnia. Les coses, però, han canviat molt. Tot i que cobrarà 50 milions de dòlars per posar-se la samarreta dels Jazz durant les pròximes dues temporades, els diners i el reconeixement social no són el més important per a ell, que intenta disfrutar del camí com a part del procés. Per no oblidar d’on prové, cada any torna de visita a Saint-Quentin. “És un municipi no gaire gran, d’aquells en què la gent pràcticament coneix tothom”, diu el jugador, que destaca per la seva envergadura i bona col·locació defensiva.

A diferència de la majoria d’esportistes famosos, Gobert utilitza les xarxes socials per difondre missatges rellevants. Uns dies abans de l’inici de la Copa del Món de la Xina, el pivot va demanar que es parés atenció en els incendis que estaven devastant l’Amazones. “La gent està més preocupada per Spiderman que pel que passa a la selva tropical més gran del món, i això et fa adonar de moltes coses sobre el lloc on som com a societat”, va criticar.

França va superar ahir Lituània gràcies a una acció de Rudy Gobert. El jugador venia de fallar tres tirs lliures importants, però va tenir una incidència decisiva en la jugada clau. Quan el marcador estava 76-75, Jonas Valanciunas va llançar un tir lliure i el pivot francès va escombrar la pilota. Ho va fer de manera il·legal, ja que va tocar la cistella abans de colpejar la pilota, però els àrbitres no se’n van adonar i la seva selecció es va assegurar la victòria i la presència als quarts de final de la Copa del Món.

Qualsevol persona que no vegi els partits i analitzi les estadístiques de Gobert amb França (11,8 punts i 9,5 rebots) pensarà que és un jugador interessant, però mai serà capaç d’intuir la seva incidència en el joc, ja que les majors virtuts del pivot són difícils de quantificar amb números. Gobert és capaç de modificar l’estil de joc dels rivals i alterar els seus plans ofensius, reduint la seva eficàcia. Els rivals li tenen por. Els companys d’equip i els entrenadors el valoren. I els aficionats han après a no ignorar-lo.