Rússia 2018: Mundial i operació de neteja d’imatge de Putin
Aquest dijous comença a Rússia el Mundial de futbol. Una cita que cada quatre anys centra l’atenció del món sencer. Tant li fa el continent, el país o la situació socio-econòmica. Les estrelles futbolístiques són conegudes i seguides arreu i la Copa del Món és la culminació d’un moviment planetari. Gairebé es podria parlar d’una civilització en ella mateixa, que genera mites, models, productes, mercadotècnia, ciència i investigació, tipus de governança, literatura, pensament i fins i tot religió; politeista, per descomptat. I diners, genera molts diners. En definitiva, un caramel que el poder no es pot resistir a... controlar?, incidir-hi? Aprofitar-se’n, en tot cas.
La FIFA juga amb aquesta circumstància. De fer apostes segures per triar amfitrions amb solvència organitzativa o almenys tradició futbolera, ha passat els últims anys a subhastar la seu amb dos criteris bàsics no excloents: ajudar a impulsar un país emergent, a qui l’excusa del Mundial li pot permetre afrontar projectes inicialment inabastables (és a dir, moltes obres i molts contractes), i ajudar un país a netejar la seva imatge internacional. Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014 van respondre sobretot al primer criteri, Rússia 2018 i Qatar 2022 responen clarament al segon.
En els pròxims 30 dies assistirem a una gran operació de blanqueig de Vladímir Putin. No es pot qualificar de cap altra manera un esdeveniment que permet al president rus dirigir-se al món amb un somriure parlant de “la cita de l’amistat i el fair play ” mentre el seu exèrcit fa i desfà a la guerra de Síria amb les forces de Baixar al-Assad en atacs terribles contra la població civil.
És més, ¿es dignarà Putin a assistir a algun partit de la selecció australiana (a Kazan, Samara o Sotxi) quan s’acaba de confirmar que va ser un míssil rus el que va abatre el 2014 l’avió malaisi MH17 i va matar 300 persones, la majoria turistes aussies i holandesos? I encara, ¿com afrontarà el fenomen hooligan quan els grups paramilitars russos són els més violents del continent i se n’ha evidenciat la connivència no només amb la policia o l’exèrcit sinó amb les autoritats polítiques del país?
Igualment, tampoc es podrà passar per alt l’exhibicionisme dels oligarques russos, autors d’autèntiques obres megalòmanes com l’estadi i el complex que acull la selecció espanyola a Krasnodar, o l’estadi de Sant Petersburg, el més car del món amb els seus quasi 1.300 milions d’euros, a base d’haver inflat i inflat els pressupostos i no haver pagat els treballadors (el 2013 el govern rus admetia deure encara 3,5 milions als obrers).
No és perquè sí que Rússia és la 14a economia del món per volum de PIB, però la 70a en PIB per càpita i el 49è país en l’índex de desenvolupament humà, que analitza el nivell de vida. Són aspectes que caldrà tenir en compte les pròximes quatre setmanes.