Als estats del nord-est de l’Índia les pistoles marquen el ritme de la vida dels seus habitants des dels temps de la independència del país fa setanta anys. Encapsulats entre Bangla Desh, Bhutan, el Tibet xinès i Birmània, conformen un conglomerat de desenes de pobles propers culturalment al Sud-est Asiàtic i al Tibet, com els naga, però molt allunyats de l’Índia a la qual van ser integrats ara fa 70 anys. Tots ells se senten víctimes d’un estat indi repressor que els margina i els vol assimilats. Un dels casos més paradigmàtics del clima bèl·lic del nord-est el trobem a Meghalaya, un petit estat indi cobert de selves tropicals que amaguen una cruel guerra que cada any provoca desenes de morts entre els seus poc més de tres milions d’habitants. Les dues ètnies majoritàries, els khasi i els garo, són cristians i mantenen intacta una estructura matrilineal en què el llinatge familiar es transmet per la mare, les dones són les propietàries de les terres i les propietats són heretades per la filla menor; tot un contrast, si ho comparem amb la societat patriarcal índia. Des del 2009 el Garo National Liberation Army (GNLA) manté una lluita sense treva contra el govern indi per crear l’estat sobirà de Garoland. El GNLA l’encapçala el carismàtic comandant guerriller Sohan Shira. Astut i esmunyedís com els tigres de la seva jungla, fins ara ha aconseguit escapolir-se de tots els intents de l’exèrcit indi per capturar-lo viu o mort. La seva fama encara va créixer més quan fa uns mesos es va fer una selfie amb els seus combatents per demostrar que una gran operació de l’exèrcit indi per capturar-lo havia fracassat. Avui és encara un dels homes més buscats de l’Índia.
¿Però d’on surten les armes que utilitzen tant Sohan Shira com els altres grups insurgents de la regió? La National Investigation Agency (NIA), l’agència índia de contraterrorisme, ha dedicat els últims anys a treure’n l’entrellat. Ara fa set anys van fer un avenç molt significatiu després de detenir Anthony Shimray, un dirigent de la guerrilla naga, acusat de preparar un gran lliurament d’armes al nord-est per valor de 1,2 milions de dòlars. Shimray hauria tancat l’acord a Bangkok amb Wuthikorn Naruenartwanich, un traficant tailandès, que feia d’intermediari de Norinco, la gran companyia xinesa de fabricació d’armament. Norinco necessita discreció en aquestes operacions i els pagaments es van fer per mitjà de la sucursal a Bangkok de la companyia xinesa TLC d’acord amb l’informe de la NIA. Les armes havien d’embarcar al port xinès de Beihei dins un vaixell de gran tonatge amb destí a Cox’s Bazar, un petit port de Bangla Desh que ha esdevingut un hub del tràfic d’armes. Davant la costa, les armes es distribuirien en vaixells pesquers perquè el desembarcament fos més discret i des del port passarien als campaments guerrillers a la jungla de Bangla Desh. La detenció de Shimray va avortar el lliurament. Després d’anys de negociacions amb el govern tailandès, Delhi va aconseguir fa un any extradir el traficant tailandès per destapar tota la trama, però la realpolitik s’hi ha interposat, ja que les negociacions de pau que mantenen la guerrilla naga i el govern indi han propiciat que Shimray fos alliberat sense càrrecs per facilitar l’entesa. Cas tancat. L’extradició del tailandès haurà resultat inútil i la NIA haurà d’esperar a una altra ocasió per posar al descobert la suposada ruta de l’Índic per a les armes made in China.