Sacrificis sense recompensa
PeriodistaSergi Roberto ha dit desenes de vegades que la seva posició ideal és al mig del camp, però que accepta amb filosofia ocupar el lateral dret com a única via per ser titular al Barça. El jugador sap que mentre a la fase de construcció hi hagi homes com Rakitic, Busquets o Iniesta, més incorporacions com Coutinho, serà difícil ser protagonista en aquesta parcel·la del camp. Com també sap -i encara més important- que mentre el Barça no fitxi un lateral pur de màximes garanties, o fins que Semedo no hagi madurat en aquesta posició, serà imprescindible a la banda dreta de la defensa. Se’n podria dir un sacrifici.
Però, com tots, han de tenir un límit i han d’anar acompanyats d’algunes recompenses. En aquest sentit, Lopetegui no ha donat al jugador de Reus la recompensa que esperava. El seleccionador espanyol no ha convocat Sergi Roberto per als dos amistosos d’aquest mes, contra Alemanya i l’Argentina. Dit d’una altra manera, que ha evidenciat que el blaugrana ho té cru per anar al Mundial de Rússia de l’estiu.
Malgrat que Lopetegui va intentar calmar els ànims dient que es tractava d’una llista “provisional i no definitiva”, i que els que havien quedat fora “tenien opcions”, és clar que el blaugrana no entra en els seus plans. Especialment perquè Sergi Roberto va veure com li passaven al davant tres laterals drets: Odriozola, Azpilicueta i Carvajal.
Sembla que a Valverde no li va fer gaire gràcia la convocatòria de Lopetegui. Per educació i companyonia, va estalviar-se comentar què li semblava la llista i va limitar-se a dir que “cadascú té la seva opinió”. Però és evident que opina que Sergi Roberto mereixeria ser aquesta setmana a la concentració espanyola, en comptes de quedar-se a la Ciutat Esportiva entrenant-se amb els lesionats i els suplents. I és que, de tots els titulars del Barça, ell és l’únic que no ha estat convocat. I més veient que suplents com Cillessen, Digne, Vermaelen o Yerry Mina sí que van anar convocats amb les seleccions respectives.
Resumint, un cop dur. Perquè, per més professional que un sigui, pot arribar un dia que ser titular al Barça no sigui motivació suficient per a algú que, per més que el posin de lateral, sempre ha desitjat jugar al mig del camp.