Salvar el soldat Antoine
Antoine Griezmann torna demà a la seva antiga llar i ho fa sense haver demostrat encara que els 135 milions que el Barça va pagar pel seu traspàs hagin estat un bon negoci. Hi arriba just després de marcar el seu primer gol a la Champions com a blaugrana, però també després que Valverde el deixés a la banqueta d’inici en el partit més important que l’equip ha jugat fins ara aquesta temporada.
El gol de dimecres té més valor intangible del que donaríem al tercer de l’equip perquè, des de fa dies, es feia evident que el francès buscava un estímul a què aferrar-se per recuperar l’autoestima. Aquest cop no hi va haver confeti, sinó tones d’alleujament, perquè tan cert és que no ha de ser senzill jugar sota l’escrutini del millor futbolista de la història, sobretot quan li has fet un lleig, com que l’assistència de Messi va ser un acte solidari. I, a més, hi va afegir una abraçada significativament entusiasta, tenint en compte tot el que s’ha dit sobre la química entre ells dos.
Per desgràcia, com que Griezmann no és un golejador nat, la recuperació de la seva confiança no depèn d’un gol puntual. Sí que necessita, en canvi, desxifrar el seu encaix en l’equip des d’una posició que no li és desconeguda però que el limita a l’hora de sentir-se important. I no sembla que pugui esperar gaire ajuda -humana sí, però tàctica no- d’un entrenador que ja el va comminar a buscar-se la vida.
L’explosió de Griezmann com a tercer braç de la davantera és ara una necessitat encara més imperiosa per a l’equip que per al futbolista. Ara que sabem que Dembélé no reapareixerà fins a mitjans de febrer, i que hem constatat que no en podem esperar una aportació regular fins que resolgui del tot el seu viacrucis muscular, el Barça no es pot permetre entrar a la primera fase determinant de la temporada -Atlètic de Madrid, Reial Societat, clàssic i Supercopa- amb un futbolista en rodatge. I tampoc no seria sensat carregar de pressió un nano de disset anys com Ansu, en cas que Griezmann no aconsegueixi el seu objectiu de manera immediata.
Dimecres es va confirmar que un equip faltat d’autoritat en el joc i de mecanismes ofensius viu del que li pugui donar la societat Messi-Suárez, que en determinats contextos encara és molt, tot i que es fa evident que també necessiten ajuda. Imagino que per això el capità s’ha proposat reanimar la seva nova crossa. Salvar-lo del bloqueig que va acabar amb el fracàs de Coutinho. No només compartint mate, sinó -aquest cop sí- mirant d’integrar-lo en el joc.
