“Marxo sabent que el Barça és casa meva”

Sant Joan DespíTota l’elegància que té Sergi Samper com a futbolista i que, per diverses circumstàncies, no ha pogut demostrar damunt la gespa amb el primer equip del Barça, va quedar reflectida ahir en la roda de premsa de comiat del club de la seva vida. Ell mateix va decidir fer un acte de comiat per anunciar que, després de 18 anys, deixa el Barça per marxar al Vissel Kobe d’Andrés Iniesta i David Villa. Familiars, amics, ja excompanys com Carles Aleñá i diversos representants del Barça -com el mànager esportiu, Pep Segura; el secretari tècnic, Éric Abidal; l'entrenador, Ernesto Valverde; el director executiu, Òscar Grau; els directius Xavier Vilajoana i Javier Bordas, i l’entrenador del filial, Francisco Javier Garcia Pimienta, entre altres- van assistir al seu acte de comiat a la Ciutat Esportiva, el lloc que l’ha vist créixer com a futbolista.

Amb sis anys, Samper va fer la prova d’accés al Barça animat pel seu avi i des de llavors sempre havia sigut futbolista del club català, fins que dilluns li van rescindir el contracte. “És impossible quedar-me amb un sol bon record, però vull destacar quan vaig fer la prova d’accés al Barça. Aquell dia vam perdre 13-0, però vaig passar la prova, i fins avui”, va recordar el migcampista. Dels 6 anys fins als 24, Samper va passar per totes les categories del futbol formatiu del Barça fins a debutar, als 19 anys, amb Luis Enrique el 17 de setembre del 2014 contra l’Apoel de Nicòsia.

La temporada 2016-17 va fer el salt al primer equip, però la nòmina de migcampistes suggeria una cessió per buscar els minuts que difícilment hauria trobat al Barça. Se’n va anar al Granada, llavors equip de Primera, seduït per la proposta de Paco Jémez. Un gir inesperat va truncar-li les expectatives: a finals de setembre Jémez va ser acomiadat i el Granada va contractar un tècnic d’un perfil radicalment oposat: Lucas Alcaraz. Malgrat el canvi de proposta, Samper va aconseguir acumular força minuts, però va acabar el curs amb un rol pràcticament residual. “D’aquestes coses se n’aprèn. No va ser el millor que em podia passar, però no me’n penedeixo”, va explicar fa uns mesos en una entrevista a l’ARA.

La mala sort continuaria l’any següent: va marxar cedit al Las Palmas i, a banda d’un nou canvi d’entrenador, va patir diversos problemes musculars, primer, i una maleïda lesió al turmell, després. Al mercat d’hivern va tornar per recuperar-se. “És difícil no pensar que m’hauria anat millor sense les lesions, però això no ho puc saber i aquestes coses van com van”, va dir ahir. Després d’aquestes dues cessions frustrades i una lesió greu, Samper va començar aquest curs al Barça amb el dorsal 16, però fins ara només havia disputat 33 minuts a la Copa contra la Cultural Lleonesa, un partit del qual es va retirar lesionat.

Ara la seva aposta passa pel Vissel Kobe. “He parlat molt amb l’Andrés [Iniesta] i diversos representants del Vissel em van venir a veure a Barcelona. També vaig parlar amb el seu propietari, Hiroshi Mikitani, i el Gerard [Piqué] va ser dels primers que em va fer saber el seu interès per fitxar-me”, va explicar Samper. El migcampista valora molt el fet que “estan construint un projecte sòlid i ambiciós amb ganes de posar-se al capdavant del futbol asiàtic”. Samper va prendre la decisió en una setmana i el fet de saber que seria “una peça clau en un equip que intenta jugar com el Barça” el va il·lusionar.

Ara, 18 anys després, deixarà de pertànyer per primer cop al Barça. “M’emporto el millor record de grans professionals, companys i amics. Marxo sabent que això és casa meva i que sempre ho serà”, va dir emocionat. També va enviar un missatge als nois del planter: “El que jo els puc dir és que pensin en el dia a dia, que siguin humils i que toquin de peus a terra”. I un altre al club: “El Barça no hauria de perdre l’aposta pel planter, és el que l’ha fet més gran i especial”. Aquestes van ser les seves últimes paraules abans de ser acomiadat amb un sonor i emotiu aplaudiment.