Galaxy S6: Samsung ‘iPhoneja’ més que mai

Per molt que la batalla pel lideratge en quota del mercat mundial de smartphones es decideixi en els telèfons de gamma mitjana i baixa que es venen en grans quantitats als països en vies de desenvolupament, les marques es juguen el seu prestigi -i bona part dels beneficis- amb els seus models emblemàtics de gamma més alta. I Samsung, el fabricant de mòbils més gran del món, ha tret tota l’artilleria en aquest segment amb els nous Galaxy S6, que han sortit aquest divendres a la venda a un preu d’entre 699 i 1.049 euros, segons la variant.

Per disseny, prestacions i pressió promocional, el Galaxy S6 aspira a situar-se com l’ smartphone més desitjat del món, en competència directa amb l’iPhone 6. La referència al mòbil d’Apple està en aquest cas més justificada que mai, perquè l’S6 té el mateix gruix (6,9 mil·límetres), gairebé el mateix volum i uns acabats i uns cantells arrodonits que el recorden molt. Però sobretot perquè Samsung ha aprimat el telèfon renunciant a la bateria extraïble i a la possibilitat d’ampliar la memòria interna amb una targeta microSD, dues característiques que havien distingit fins ara els telèfons de la marca sud-coreana.

La primera de les omissions respecte a models anteriors es compensa en l’S6 amb dues funcions que faciliten la recàrrega de la bateria: una és la càrrega ultraràpida, que permet aconseguir fins a quatre hores d’autonomia endollant el telèfon només 10 minuts amb el carregador inclòs; l’altra és la càrrega sense fils dipositant-lo sobre superfícies d’inducció magnètica compatibles amb els estàndards Qi (com les dels mobles que Ikea començarà a vendre la setmana que ve) i Powermat (incorporades en alguns cotxes i en locals de les cadenes McDonald’s i Starbucks). Samsung compensa la impossibilitat d’ampliar la memòria incorporant 32 gigabytes de capacitat en el model bàsic -també n’hi ha amb 64 i 128- i incloent 100 gigabytes d’espai gratuït al servei Microsoft OneDrive d’emmagatzematge al núvol.

La pantalla del Galaxy S6 és de 5,1 polzades i té una resolució molt alta, amb un 77% més de píxels que la de l’S5 i més del triple que la de l’iPhone 6, tot i que la manera de comptar els píxels de la tecnologia Amoled de Samsung és una mica tramposa. Els colors, això sí, són més saturats i menys naturals que els d’Apple. El telèfon es ven en dues variants: l’S6 amb pantalla plana i l’S6 Edge amb pantalla corbada als dos laterals. L’espai addicional mostra notificacions d’algunes aplicacions -missatges rebuts, trucades perdudes, titulars de notícies, cotitzacions de borsa- i indica amb colors quin dels nostres cinc contactes preferits ens està trucant sense haver d’aixecar el telèfon. Enginyós, però no sé si val els 150 euros de diferència de preu entre les dues variants del telèfon, tot i que Samsung assegura que la meitat de les reserves prèvies rebudes corresponen a l’Edge. En qualsevol cas, la pantalla corbada fa que l’Edge sembli més estret del que és en realitat.

La càmera principal de l’S6 manté els 16 megapíxels de resolució de l’S5, però l’òptica ha canviat i ara proporciona millors resultats, sobretot en condicions d’il·luminació difícils, com els contrallums i les escenes fosques. Té estabilitzador òptic d’imatge, HDR automàtic i en temps real i s’engega ràpidament prement dos cops el botó d’inici del telèfon. Després de jugar-hi unes hores, diria que és la millor càmera de mòbil que es pot comprar actualment. La càmera frontal sí que ha guanyat resolució i ara és de cinc megapíxels, en benefici de les autofotos.

Un altre element molt millorat és el lector dactilar per desbloquejar el telèfon i autoritzar operacions de pagament. Ara ja no cal fer lliscar el dit com als Galaxy S5 i Note 4; n’hi ha prou posant-lo a sobre del botó i la lectura ja no falla gairebé mai. Parlant de dits, a la part del darrere, a sota del flaix de la càmera, es manté el pulsímetre per enregistrar el ritme cardíac en l’aplicació S Health. A la part superior del telèfon també hi continua l’emissor d’infraroigs per fer-lo servir de comandament a distància del televisor i altres equips audiovisuals.

Internament, Samsung ha moderat els seus habituals excessos a l’hora d’afegir elements al sistema operatiu Android 5.0.2 de base, i fa opcionals la instal·lació de les seves aplicacions suplementàries i l’activació de funcions com la detecció de gestos. La connectivitat és un altre aspecte destacable: el Galaxy S6 és un dels pocs telèfons disponibles aquí compatibles amb xarxes LTE de categoria 6, que aprofiten les modalitats 4G avançades amb velocitats de 300 megabits per segon que les operadores estan començant a desplegar. Tant el Galaxy S5 com l’iPhone 6 són terminals de categoria 4, que només arriben a 150 megabits per segon.

Quant a potència, el canvi a un processador Exynos de fabricació pròpia amb vuit nuclis i la incorporació de 3 gigabytes de memòria RAM li ha sortit molt bé a Samsung: en les meves proves preliminars, el Galaxy S6 ha demostrat que és l’ smartphone més ràpid que he provat fins ara: el doble que l’S5 i gairebé el 50% més que l’iPhone 6 en velocitat de càlcul, i fins a un 25% més ràpid en l’execució d’aplicacions gràfiques sofisticades com els videojocs. Només queda coix respecte a l’iPhone en la velocitat del navegador web, però els usuaris passen la majoria del temps d’ús dins de les aplicacions.

A una lectora que em demanava a Twitter si el Galaxy S6 és millor que l’iPhone 6 li vaig respondre que la seva pregunta té tan poc sentit com preguntar-me si és millor el cristianisme o el budisme: els partidaris d’Android i els fanàtics d’Apple són dues sectes amb un índex de transferència mútua molt baix i cap d’ells triarà un telèfon de l’altre per molt favorables que siguin les especificacions. Ara bé, als que optin per un iPhone i no per un S6 ja no els queda cap de les coartades habituals: Samsung s’ha posat a l’altura d’Apple o l’ha superada en disseny, en qualitat fotogràfica, en rendiment i en ínfules de preu.