Sánchez doblega Rajoy amb el suport del PNB

MadridPedro Sánchez serà el setè president des de la tornada de la democràcia a Espanya. El socialista va certificar ahir que té els suports necessaris per doblegar Mariano Rajoy en una moció de censura que es vota avui i que va plantejar de sorpresa fa tot just una setmana, sense avisar els seus i sense cap suport lligat. El duel de supervivents que es va viure al Congrés va decantar-se cap al cantó del secretari general socialista quan el PNB va anunciar el seu suport a la moció. Contra tot pronòstic, Sánchez tornarà a doblegar avui l’establishment, com ja va fer en el seu retorn triomfal al lideratge del partit. I ho farà gràcies al vot dels nacionalistes bascos, convertits en peça central de la política espanyola, i els partits independentistes catalans, que van decidir jugar fort la batalla de la rellevància al Congrés per encarar amb noves armes l’etapa que s’obre en la relació amb Espanya.

Fa tot just un any Sánchez es va alçar victoriós en la lluita contra l’aparell del seu partit, amb una victòria a les primàries que s’havia treballat com a outsider. Sense suports fàctics, es va recórrer Espanya passejant el discurs del “no és no” a Mariano Rajoy, de la plurinacionalitat i de la nova esquerra. La seva negativa a abstenir-se en la investidura de Rajoy i la picada d’ullet als independentistes en la cerca d’una majoria de govern van costar-li el cap i l’escó al Congrés. La victòria a les primàries va ser el primer capítol de la revenja, que avui culminarà quan sigui investit per aquells que van quedar vetats pels barons del seu partit, avui captius i desarmats davant d’un líder que sempre cau dret, i en qui Rajoy ha trobat algú tallat pel seu mateix patró.

La blitzkrieg (guerra llampec) que va plantejar Sánchez als 350 diputats de la cambra, amb l’excusa de la sentència de la Gürtel que certificava la caixa B del PP, va aconseguir tensionar tot l’arc parlamentari espanyol durant una setmana. Tots ells es van veure obligats a prendre partit en el dilema o Sánchez o Rajoy en un moment en què la credibilitat del president espanyol era posada en dubte fins i tot pels jutges. Per això Rajoy va acusar-lo ahir d’estar sotmetent a un “xantatge” els grups. La jugada mestra del PP per intentar aturar-lo (posar data imminent a la moció) va acabar per girar-se-li en contra al president espanyol. La sentència era massa recent i l’escàndol massa inassumible perquè un PNB que va dubtar fins a última hora pogués permetre’s blanquejar-lo amb la seva abstenció. I no ho van fer. Els jeltzales van traslladar al migdia al PP i al PSOE que votarien a favor de la moció, que els consolida, amb cinc diputats, com la frontissa daurada del Congrés.

Sánchez va fer un discurs d’investidura més dedicat a justificar per què calia fer fora Rajoy que a presentar el seu programa. Anava a l’atac, tot i que el candidat va ser precedit pel secretari d’organització socialista, José Luis Ábalos, que sobre el paper és qui havia de defensar l’oportunitat de la moció, mentre que el candidat ha de defensar la idoneïtat de la seva investidura, com li va recordar Rajoy. Però aquest era el missatge que portava presentant el PSOE a la cambra durant dies: la moció no era a favor de Sánchez, sinó contra l’inquilí de la Moncloa.

El líder del PSOE va col·locar una trampa a qui avui es convertirà en expresident espanyol. El candidat li va llançar un ultimàtum que podia fer-li aixecar la moció de censura: la dimissió. Posava a les seves mans tallar d’arrel una crisi que segons la tesi del PP estava enfurismant els mercats. Li donava una sortida. Però era un regal enverinat que va girar les pressions dels poders fàctics sobre el president espanyol perquè dimitís. Fonts de l’entorn de Rajoy ho van desmentir durant hores, perquè renunciar suposaria reconèixer la culpa del cas Gürtel i no solucionaria res, deien, i perquè Sánchez podria ser investit si conservava els suports que ja havia lligat per a la investidura en només unes setmanes, després d’una ronda de consultes amb el rei. El dubte ara és si Mariano Rajoy continuarà com a cap de l’oposició, un cop travat el relat que “els enemics de la pàtria” han sigut els culpables d’una jugada per descavalcar-lo.

Un cop aplanat el camí de la moció, els plans de Sánchez passen per intentar rebaixar el frontisme en el qual s’ha instal·lat la política espanyola. El socialista va repetir ahir que pretén governar durant un temps per aportar normalitat democràtica. I ho farà amb els pressupostos del PP. Segons va dir, té previst buscar les costures d’uns comptes que el seu partit i tots els seus avaladors en la moció, excepte el PNB i Nova Canària, van rebutjar. La jugada, “senzillament gloriosa”, segons la va definir un membre del gabinet de Rajoy en to sorneguer, passa per emular l’estratègia del líder del PP: un cop aprovats els pressupostos es garanteix un mínim d’estabilitat durant el pròxim any i mig, que li permet somniar amb mantenir-se a la Moncloa durant aquest temps.

Per governar

El tràngol és amarg, perquè haurà de defensar en seu parlamentària uns comptes dels quals ha renegat, però els beneficis li van permetre acabar de decantar la balança del PNB al seu favor. Els jeltzales no volien arriscar el pessic arrencat en la negociació amb Rajoy, i no volien ni sentir a parlar d’unes eleccions imminents. Sánchez els va donar arguments per pensar que votar-lo a ell era la millor manera d’aconseguir els dos propòsits.

A partir d’ara s’obre davant seu el repte titànic de governar amb una minoria de 84 escons. En necessita 92 per arribar a la majoria absoluta, i al PP pronosticaven ahir una situació “ingovernable”. Si vol farcir de contingut el mandat, haurà de comptar amb els vots de nacionalistes bascos i independentistes catalans, perquè Albert Rivera li va deixar clar que pensa passar a una oposició incòmoda, en la qual es pot veure desplaçat a la irrellevància per un PP que ahir ja va començar a assajar el seu nou paper. Els populars pensen burxar en el suport dels independentistes, i feien córrer que Sánchez potser no complirà amb el compromís de mantenir el control financer de la Generalitat.

El candidat no va detallar si ho faria, però sí que va dedicar bona part del seu discurs a la qüestió catalana. Va apostar per obrir una nova etapa de “diàleg” amb el govern de Quim Torra, amb qui, va dir, es reunirà de manera imminent. El discurs, allunyat dels exabruptes contra el president de la Generalitat, fins i tot va contenir una defensa de la plurinacionalitat, i va seduir els independentistes per votar-lo.

Al davant, Sánchez es va trobar un Rajoy que es va anar apagant durant el debat, que va brillar en l’oratòria però va quedar en fora de joc amb l’oferta enverinada de la dimissió i la decisió del PNB. Tant, que un cop els bascos van fer l’anunci Rajoy va desaparèixer de l’hemicicle.

L’ outsider Pedro Sánchez repeteix la jugada que el va dur a comandar el partit. Però ara té un país a les seves mans.