Sánchez surt viu del debat de TVE davant d’un Rivera desbocat

MadridEls nervis a l’equip de Pedro Sánchez eren evidents abans de l’inici del debat a quatre que ahir va celebrar TVE. Els socialistes eren conscients que s’hi jugaven molt en el primer dels dos xocs consecutius, que tindran un capítol final avui a Atresmedia. Sánchez esperava trobar-se un Pablo Casado i un Albert Rivera desbocats en la crítica i volia mantenir la imatge de moderació que s’ha forjat en la campanya a l’hora de respondre als atacs dels rivals, sense renunciar a mossegar si era necessari. El pla li va sortir bé, a mitges. El president espanyol, que arribava com a favorit al debat era, precisament pel càrrec i la condició, qui més hi tenia a perdre. I va sortir-ne viu, sense cometre grans errors, davant d’un líder de Ciutadans desmesurat en la crítica i un president popular amb el fre de mà per oferir una imatge presidenciable, cosa que el va desdibuixar al costat de la duresa del seu rival a la dreta. Tot plegat, amb l’últim dels quatre contrincants, Pablo Iglesias, esforçat a exercir de vers lliure, demanant defugir l’insult i intentant imposar una agenda pròpia amb la Constitució constantment a la mà.

En diverses ocasions Sánchez es va esforçar a fer aparèixer Vox en el debat, després que la Junta Electoral decidís vetar la presència de la ultradreta en el debat d’avui, que és l’únic al qual volia acudir Sánchez. El president espanyol va presentar-se com la víctima de tres dretes que “només saben mentir”: “Haurem d’instal·lar un detector de veritats”, va bromejar. Casado i Rivera tenien la mateixa estratègia de fer aparèixer al debat aquells que no estaven convidats i que, segons van dir, Sánchez representa “els independentistes i els proetarres”.

I és que el bloc territorial, eufemisme dels directors del debat per al capítol català, va ser, com estava previst, el que més va encendre els ànims. Casado, que havia estat desdibuixat durant tota la batalla, es va despertar al començar a parlar de Catalunya i va acusar Sánchez de pactar amb “els proetarres i els que volen la via eslovena, que és la de la guerra civil”. El líder popular va tornar a dir que els presos polítics li han demanat indults a canvi del seu suport a la investidura, malgrat que, de fet, han tancat la porta a demanar-los, i va burxar-lo, com també va fer Rivera, perquè aclarís si els concediria. Sánchez no va respondre, escudant-se que cal respectar els temps judicials, i va mostrar el seu model d’una “Espanya en la qual hi cabem tots”, per contraposar-lo a aquell en el qual “només hi cap el trio de Colón”, i va dir que se sent “molt orgullós de ser espanyol” per qüestions com la lluita per la igualtat i la diversitat de l’Estat. A més, va continuar agafant distància amb l’independentisme, afirmant que “saben que la independència no es produirà” -“no és no”, va repetir-, i els va oferir “diàleg dins de la llei”.

Rivera va ser, amb diferència, i especialment en aquest bloc, el més disparat. Va afirmar que a Sánchez no li importa la unitat d’Espanya, i va treure una petita foto del president espanyol reunit amb el de la Generalitat, Quim Torra, per denunciar-ho. Per això va demanar un president “que no s’agenolli davant dels que volen dividir Espanya”. Iglesias va apel·lar a la diversitat, però sortint del guió espanyol i afirmant que la política territorial també és la lluita contra la despoblació en entorns rurals, una batalla en què es juguen molts escons, i que obsessiona la dreta, però que Casado i Rivera van oblidar.

En el bloc dels pactes no hi va haver novetats. Rivera va oferir a Casado formar un govern, tot i que també va entrar en el cos a cos amb el president del PP, fet que va descol·locar-lo: no va replicar. El líder de Cs va reiterar el seu veto als acords amb Sánchez, fet que va donar al president espanyol el salconduit per escapar-se de l’intent d’Iglesias d’acorralar-lo amb possibles pactes amb els taronges. Sánchez va intentar posar l’accent social al debat, i va aprofitar la polèmica per les paraules de la candidata per Barcelona del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que va posar en dubte el “només sí és sí” en el consentiment sexual femení, per posar el dit a l’ull a Casado en igualtat i retreure-li les seves sortides de to sobre l’avortament. A més, va aprofitar-ho per tornar a fer aparèixer Vox i les seves polítiques masclistes, que no frenen les ànsies de pacte de Pablo Casado i Albert Rivera.

Els gràfics del PP

Casado s’havia fixat el bloc econòmic com un dels dos eixos de desgast a Sánchez, i va consolidar el vell mantra de la dreta espanyola que “quan el PSOE entra per la porta l’ocupació surt per la finestra”, amb un seguit de gràfics que no van ser rebatuts per Sánchez. El candidat socialista, en canvi, va assegurar que durant el seu govern s’havia continuat creant ocupació, però amb un repartiment de la riquesa millor. Mentrestant, Rivera atacava a dreta i esquerra, dient que si arriben les “polítiques bolivarianes” d’Iglesias i Sánchez els espectadors hauran d’“agafar-se la cartera”.