No celebrem Sant Valentí, però sí que mirem comèdies romàntiques: sis propostes

BarcelonaAbans que ens tireu la cavalleria per sobre, aquí també som més de Sant Jordi que de Sant Valentí, però qualsevol excusa és bona per apreciar la comèdia romàntica i recomanar-ne unes quantes. Tot i que no sigui una festivitat que se celebri gaire a Catalunya, moltes plataformes de streaming global sí que en treuen rendiment estrenant pels volts del 14 de febrer pel·lícules o sèries pensades especialment per a l'ocasió o endreçant els seus continguts sota l'epígraf de Sant Valentí, amb els casos més evidents de Netflix o Disney+. Si teniu ganes de posar-vos romàntics, us fem sis propostes.

Netflix no deixa passar l'ocasió de celebrar efemèrides comercials com Sant Valentí, i per això estrena demà Todas las veces que nos enamoramos, la nova sèrie de Carlos Montero, un dels creadors d'Élite. La catalana Georgina Amorós interpreta la Irene, una noia que es trasllada de Castelló a Madrid per convertir-se en directora de cine i coneix el Julio (Franco Masini), amb qui viu una història d'amor en diferents temps i molts obstacles (inclosa una experiència especialment traumàtica). No us espereu escenes pujades de to i sensuals com a Élite; aquí la trama va més pel camí de la sensibilitat, la lluminositat i una mica de nostàlgia. La sèrie ha tingut força encert amb el càsting: Amorós està encantadora en el seu paper d'aspirant a cineasta amb una motxilla carregada d'il·lusió però també d'inseguretats, i Carlos González i Blanca Martínez, que interpreten els seus companys de pis, són autèntics robaescenes.

Amy Schumer s'ha fet un nom en el món de la comèdia pel seu humor irreverent. A la seva primera sèrie de ficció, però, combina el sentit de l'humor més cafre amb grans dosis de sensibilitat. Amb un alt component personal, la comèdia explica la història de la Beth, una comercial d'una empresa de vins de Nova York que té una important crisi vital. Està descontenta amb la seva feina, té un nòvio aparentment perfecte però que és un autèntic imbècil i té molts traumes familiars pendents de resoldre. En el seu procés de reconstrucció, la Beth es trasllada a casa de la seva família, a Long Island, i coneix un granger, el John (Michael Cera), que la desconcerta. Malgrat que a la sèrie no s'explicita mai, a l'hora d'escriure el protagonista masculí Schumer es va inspirar en el seu marit, el cuiner Chris Fischer, que va ser diagnosticat amb la síndrome d'Asperger, una forma d'autisme, quan tenia 39 anys. "Quan el van diagnosticar em va fer gràcia que tots aquells detalls que evidenciaven que estava en l'espectre autista van ser justament les raons per les quals em vaig enamorar bojament d'ell". La sèrie està renovada per a una segona temporada.

Les sèries franceses no solen aparèixer en els rànquings del més vist, però van fent la seva feina, com és el cas d'Amor ocasional, que té tres temporades centrades en les vides sentimentals de tres amigues que viuen a París. L'Elsa se sent una fracassada perquè té una feina que no li agrada i que a més l'obliga a estar a prop del seu ex, que la va abandonar per una altra. La Milou i la Charlotte estan cansades de veure l'Elsa deprimida i decideixen passar a l'acció. Perquè la seva amiga recuperi la confiança, contracten un escort, el Julio, que la seduirà i farà que es torni a sentir estimada. El pla perfecte, però, té fissures: l'Elsa s'enamorarà del noi, que li oculta la seva professió i identitat real. Malgrat l'histrionisme d'alguns personatges, és una bona sèrie per veure una història d'amor i amistat ambientada en la suposada ciutat més romàntica del món.

Siguem sincers, els coreans no són els reis de la concisió, així que quan apareix una minisèrie de només quatre capítols val la pena aprofitar-la. A diferència del que passa amb altres comèdies romàntiques coreanes, Soundtrack #1 va de cara a barraca per explicar-nos la relació entre un noi i una noia que són amics de tota la vida, però que mai han fet el pas d'estar junts com a parella. Ell, fotògraf, està secretament enamorat d'ella, lletrista de cançons, i ella no se n'adona (o ho fa veure). Quan hagin de conviure junts per escriure una cançó que reflecteixi el dolor i la melancolia que provoca l'amor no correspost –un projecte que porta molts maldecaps a la protagonista–, l'amistat s'anirà transformant en una altra cosa. La sèrie és una bona i senzilla introducció a les sèries d'amor coreanes, de les quals El amor es como el chachachá és un dels exemples més reeixits.

¿Deixarem algun dia de recomanar Starstruck? Doncs segurament no, perquè és un dels millors exemples de comèdia romàntica televisiva dels darrers temps. La seva protagonista i cocreadora, la neozelandesa Rose Matafeo, és una gran amant del gènere i aquest amor està en cada una de les línies de diàleg de la sèrie de HBO, que aquest any estrenarà tercera temporada. Les comparacions amb Notting Hill són inevitables –la Jessie coneix per casualitat un actor famós i s'enamora d'ell–, però els referents van més enllà de la pel·lícula de Richard Curtis, com ara el clàssic de la screwball comedy Lluna nova, de Howard Hawks.

Tot i que en els darrers anys hi ha hagut un canvi, durant dècades la comunitat LGTBI no ha vist les seves històries d'amor reflectides a la pantalla. Heartstopper, estrenada el 2022, va omplir un buit històric mostrant el despertar de l'amor entre el Nick i el Charlie. Mentre el segon és obertament gai (i ha patit assetjament escolar per això), el segon tot just descobreix que li agraden tant les noies com els nois. Una sèrie tendra i preciosa que aviat tindrà segona temporada.