Sara Gama i una Itàlia que no es rendeix

Cap / D’esportsPocs dies abans del Mundial, mitjans de comunicació esportius italians que normalment no fan gaire cas del futbol femení van presentar, una per una, les jugadores convocades per l’entrenadora Milena Bertolini. L’últim capítol el van dedicar a la capitana, Sara Gama. I les xarxes socials van omplir-se d’insults. “Com és possible que sigui la capitana si no és italiana? No hi ha negres italians”, deia un comentari firmat des de la ciutat de Trieste, precisament la ciutat natal de Gama, filla d’un immigrant congolès i una dona de Trieste. Es tracta d’una ciutat de frontera que en el passat sempre ha acollit gent de diferents orígens. Si abans eren alemanys, austríacs, eslaus o jueus, ara hi arriben nous idiomes des de l’Àfrica i Àsia. A Trieste, però, mana la dreta, i els grups d’extrema dreta han arribat a patrullar les rodalies de l’estació de tren exigint veure la documentació de qui no és blanc.

Sara Gama ha crescut en entorns difícils. Ella mateixa admet que es va enamorar del futbol mirant la televisió, perquè a casa seva ni el seu pare ni la seva mare el seguien. Tot i això, ella es va encaparrar en jugar-lo a l’escola, on va rebre insults de companys que no volien veure una nena negra jugant amb ells. Però es va anar obrint camí fins a arribar a ser la capitana de la selecció. Amb experiència al PSG, Sara Gama és una defensa purament italiana, metòdica, sempre ben situada. Gama va brillar al Brescia abans de marxar a França, i va tornar a Itàlia per liderar el gran projecte del Juventus.

El gran club italià no tenia secció femenina oficial, tot i que havien existit equips amb el nom de Juventus fundats per noies que eren aficionades de l’entitat. Però, quan fa dos anys la Juve va decidir crear un equip de dones, va fer el mateix que fa amb els homes: fer-ho amb ambició, fitxant els millors. I el resultat ha estat que amb els diners de Fiat la Juve femenina ja ha guanyat tots els títols del país. I sempre amb Sara Gama de capitana. Gama és una dona que parla poc, especialment de la seva vida privada. “Es diu privada per alguna raó”, explica quan li pregunten. No parla gaire, no penja res a les xarxes i no explica com viu.

Però se’n saben detalls interessants, com que ha donat diners a una ONG contra el racisme i ha tingut temps per llicenciar-se en lingüística a la Universitat d’Udine . Gama parla a la perfecció l’anglès i el castellà, la llengua en què es va especialitzar, i reivindica un feminisme basat en els fets més que en les paraules. Però, quan toca, parla. Quan va ser convidada a una recepció oficial amb polítics pels 125 anys de la Federació Italiana, Gama va recordar que “en aquests 125 anys, nosaltres, les dones, no sempre hem format part del camí: queda molt per fer”. I ho va dir davant els polítics de la dreta que no veuen amb bons ulls una filla d’immigrants feminista.