Sassoli adverteix a Vox que a l'Eurocambra "no hi cap la glorificació de cap dictadura"

Brussel·les"Comptin amb el meu compromís en la defensa de la llibertat d'expressió de tots i cadascun dels membres d'aquesta casa, i amb la seguretat que en el seu exercici no hi cap la glorificació de cap dictadura". Aquest és un fragment de la carta que el president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha enviat al grup de Memòria Històrica de la cambra en resposta a una protesta contra una campanya de l'eurodiputat de Vox Hermann Tertsch, en què va afirmar que el projecte de llei de memòria democràtica promogut pel govern del PSOE i Podem està basat en "una clara i molt perillosa construcció ideològica comunista". Tertsch arribava a comparar la "profanació de la tomba de Franco amb la persecució dels cristians als anys trenta", tal com va avançar eldiario.es.

L'eurodiputat d'ultradreta va enviar un correu electrònic on feia afirmacions com aquesta a tots els membres del Parlament Europeu i al grup de treball de Memòria Històrica de l'Eurocambra, que està integrat per eurodiputats del PSOE, EH Bildu, el BNG, el PNB, Esquerra Unida, ERC i Podem. També va enviar una carta de protesta a Sassoli (de la família socialista), que ha respost amb contundència.

En la seva resposta, Sassoli deixa clar que protegirà la llibertat d'expressió de tots els seus eurodiputats i rebutja afirmacions que considera que vulneren una resolució aprovada per l'Eurocambra el setembre del 2019 en què es condemna el "revisionisme històric". Així, Sassoli afirma que «El govern de la República Espanyola, legítim, constitucional i democràticament escollit, va ser enderrocat per un cop d'estat. Qui va dirigir aquell alçament va ser el general Franco, un dictador, i el seu règim va practicar la persecució i l'eliminació sistemàtiques dels seus adversaris polítics. Atribuir als partits que van donar suport a aquell govern la voluntat de "destruir la democràcia i les llibertats" no és opinable».

A més, Sassoli continua amb la seva defensa de la resolució aprovada pel Parlament Europeu i es compromet a "promoure una cultura comuna de memòria històrica que revisi els crims dels règims feixistes i estalinistes i d'altres règims totalitaris i autoritaris del passat, com a mitjà per fomentar entre les generacions més joves la resiliència davant les amenaces modernes sobre la democràcia".