Seat activa el compte enrere perquè els governs tinguin política industrial
La companyia demana més energies renovables, un àmbit en què Catalunya està a la cua d’Espanya
BarcelonaEl missatge de Seat no podia ser més clar: “No hi ha plans per electrificar Espanya”, va lamentar aquesta setmana el president interí del fabricant de cotxes, Carsten Isensee. La companyia acabava d’anunciar 5.000 milions d’inversió fins al 2025 amb l’objectiu de produir cotxes elèctrics a la fàbrica de Martorell, però l’anunci tenia un asterisc: “Els governs han d’ajudar”, va repetir Isensee. L’automobilística va assegurar que la inversió de 5.000 milions no està condicionada a cap ajuda pública, però el missatge va quedar clar: sense col·laboració governamental, a Catalunya no s’hi faran cotxes elèctrics.
L’anunci de Seat va escampar l’alegria entre els departaments de la Generalitat, sobretot perquè venia poques setmanes després que Nissan anunciés el tancament de la fàbrica que té a Barcelona. Precisament, la marxa de Nissan va posar en evidència la falta d’una estratègia de país per a la indústria en general i per a l’automoció en particular. Ara Seat ha posat les administracions (totes tres: Estat, Generalitat i Ajuntament, va especificar Isensee) davant el repte de tenir una política per al desafiament més important del sector de l’automòbil en dècades: la irrupció del cotxe elèctric com a producte de masses.
Tot està per fer. “Els contactes més avançats de Seat han estat amb el ministeri d’Indústria -explica Matías Carnero, president del comitè d’empresa de Seat-. Amb la Generalitat hi ha hagut zero contacte. No han tingut cap reunió ni amb la direcció ni amb els treballadors per parlar del futur de Seat”.
Després de l’anunci, dimecres la direcció de Seat es va desplaçar fins al Palau de la Generalitat per explicar el projecte al president del Govern, Quim Torra, però va ser una reunió purament protocol·lària. “No van parlar de res concret, ni de què podia fer la Generalitat amb les seves competències actuals ni de quin tipus d’ajuts necessitava Seat”, expliquen des de Palau. Els directius i el president Torra van quedar que es reunirien amb la consellera Àngels Chacón “d’aquí uns dies” per parlar-ne amb més detall. Des de la Generalitat recorden que al febrer es va presentar un pla per al sector de l’automoció, amb una dotació de 20 milions d’euros per a aquest mateix any, per ajudar a reconvertir 211 empreses del sector i a mantenir llocs de treball.
De tota manera, des del sector això és vist com una cosa més puntual que estructural. El que demana Seat són canvis profunds, que afecten des de la mobilitat fins a la generació energètica. Cal recordar que l’automobilística està fent tard: des d’aquest mateix any, l’empresa serà sancionada amb uns 400 milions d’euros anuals mentre els seus cotxes superin les emissions permeses. Unes multes que ja l’haurien fet entrar en pèrdues fins i tot si la pandèmia del covid-19 no hagués existit.
“Calen noves regulacions i, especialment, moltes més energies renovables i suficients punts de càrrega -va dir Isensee-. Tot això permetrà que el cotxe elèctric sigui accessible per a les masses, no per a un parell de persones amb diners”.
Els deures
Què pot fer la Generalitat? Està clar que la principal potència de foc la tindrà l’Estat, que és qui disposa de més diners i capacitat reguladora. Seat no ha volgut concretar què voldria de cada administració, però les fonts consultades veuen com a mínim dos objectius per a la Generalitat: més renovables i menys traves burocràtiques. “Podem fer coses que no depenguin dels diners, i això requerirà més valentia i més imaginació”, diuen des del Govern.
La petició expressa de Seat perquè hi hagi més energies renovables xoca amb el fet que Catalunya estigui a la cua d’Espanya en aquest àmbit. El novembre passat el Govern va aprovar un decret per facilitar les instal·lacions d’energia eòlica i solar, però la realitat és que encara hi ha grans projectes que no tiren endavant per les traves burocràtiques. Però l’anunci de Seat ha activat la marxa enrere perquè els governs activin finalment una política industrial i energètica que permeti salvar un sector que, en cas contrari, estaria gairebé condemnat.
