Allibereu Sànchez i Cuixart

Repetim el mateix títol que el dia 18 de juny, quan Amnistia Internacional (AI) va enviar a la Fiscalia espanyola una carta demanant l'excarceració de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, perquè l'organització internacional dels drets humans considerava injustificada la seva presó preventiva. Ara AI ha presentat el seu informe sobre el judici i la sentència del Procés, i les conclusions són més que clares. AI considera excessiva (per vaga i imprecisa) la interpretació del delicte de sedició que es va aplicar en aquest judici, i adverteix que pot constituir un precedent que perjudiqui l'exercici de les llibertats d'expressió i de reunió pacífica a l'estat espanyol. AI considera també que la sentència topa amb el dret internacional relatiu als drets humans, i torna a demanar l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com l'anul·lació de la causa contra ells, ja que parlem de dos ciutadans particulars que en el moment dels fets eren líders civils, però no polítics. Se sobreentèn que això obliga a una revisió a fons de les condemnes dictades contra Forcadell, Bassa, Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Forn.

L'informe també reconeix que es va tractar d'un judici just (i probablement el nacionalisme espanyol en pes intentarà agafar-se a aquesta frase, si no és que opten directament per ignorar l'informe). Ara bé, si no vaig errat (els juristes ho diran amb exactitud), que fos just només vol dir que va complir els requisits formals exigibles a un judici celebrat en un estat de dret. Tanmateix, on apunta AI no és a les formes, sinó al contingut del judici. I dibuixa el panorama d'un estat en què els drets i les llibertats civils estan en retrocés i sota amenaça. La situació de Sànchez i Cuixart no tan sols és inacceptable en una democràcia, sinó que existeix el risc que es pugui repetir, amb idèntica arbitrarietat, contra qualsevol altre ciutadà. Tot plegat és encara més greu si tenim en compte que la base de l'acusació contra els processats no era la sedició sinó la rebel·lió, que el mateix Suprem es va veure obligat a descartar a causa de la inconsistència de les proves aportades.

Els informes d'AI no són vinculants per als estats, però la seva solvència i autoritat estan fora de discussió. També els del grup de detencions arbitràries de l'ONU o els de Human Rights Watch, organismes que també s'han pronunciat sobre la desproporció judicial i/o policial de l'estat espanyol en la seva resposta al conflicte amb Catalunya. Una resposta repressiva, autoritària i antidemocràtica. Podríem afegir-hi la desproporció informativa: la quantitat de calúmnies emeses o publicades per certa premsa fa feredat, i molts encara recordem reportatges amb titulars tan amens com “Sànchez y Cuixart, historia de dos fanáticos”. Tanmateix, ningú rectificarà ni demanarà disculpes. El fangar dins el qual s'ha ficat l'estat espanyol en aquest assumpte, i que l'ha dut a un profund desprestigi internacional, s'haurà de resoldre en tribunals també internacionals.