Allibereu Sànchez i Cuixart

Amnistia Internacional (AI) ha evolucionat sensiblement en la seva postura sobre els presos polítics catalans: en un primer moment, el novembre del 2017, l'organització no els donava la consideració de presos de consciència amb l'argument que estaven “acusats d'actuacions que poden constituir delicte”. Ignoro quina etiqueta els donen ara, però AI ja ha demanat en diverses ocasions l'excarceració, en concret, de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, perquè considera que la presó preventiva contra ells és una mesura excessiva i sense fonament jurídic. I aquest dimarts mateix hi ha insistit però reforçant la pressió sobre la fiscalia espanyola: AI li ha demanat formalment i per carta l'alliberament immediat de Sànchez i Cuixart perquè, finalitzada la vista oral del judici de l'1-O, encara és més injustificable la seva privació de llibertat. I afegeix la necessitat de revisar la situació de presó de Forcadell, Bassa, Romeva, Junqueras, Rull, Turull i Forn.

Som molts els que pensem des del primer dia que les acusacions contra aquestes persones són un grotesc muntatge judicial que només s'explica a partir de l'afany de revenja (política), que el judici que va quedar la setmana passada vist per a sentència és un judici polític i, sobretot, que tenir-los a la presó des de fa més d'un any i mig és una ignomínia que no havia d'haver succeït mai. I sabem també des del començament que els nou casos són igualment escandalosos, però que els de Sànchez i Cuixart són els més ostensiblement aberrants. Tanmateix, cal celebrar igualment que la postura d'AI hagi evolucionat, com dèiem, en el sentit que ho ha fet. Els informes i les peticions d'aquesta organització tampoc són vinculants per als estats, però els posa en evidència davant de la comunitat internacional i exerceix damunt d'ells una pressió real: a cap estat que es vulgui democràtic li agrada ser objecte de les crítiques d'AI. En aquest cas, el fet que la crítica s'expressi en forma de carta adreçada a la Fiscalia parla d'un mal funcionament d'aquesta i, per tant, d'un problema greu en la separació de poders.

Una idea que la mateixa Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat reforcen en rebutjar les peticions d'alliberament de les defenses, basant-se en els al·legats finals que van pronunciar els acusats en el judici. Diuen les acusacions que els processats no van mostrar “sentiment de contrició o de penediment”. No es tracta de si es penedeixen o no, sinó de si van cometre o no van cometre els delictes de rebel·lió i sedició que els volen encolomar. Si una cosa ha deixat clara el judici és que no els van cometre (les proves presentades per demostrar-ho han estat del tot inconsistents), i negar-se a posar-los en llibertat basant-se en els seus al·legats finals és una decisió política, perquè aquells al·legats van ser de caràcter polític. Una vegada més, l'estat espanyol es posa en una situació de descrèdit democràtic que té molt d'irracional, i per això resulta difícil de comprendre des de fora. Fins i tot per a Amnistia Internacional.