Una altra bona mala notícia

L'alegria dura poc a casa del pobre, i mai més ben dit si es parla dels lloguers, que d'avui endavant queden regulats per llei a Catalunya: llei, però, que ja es veurà quan comença a aplicar-se, o directament si mai arriba a aplicar-se. D'entrada és una llei a la qual s'ha de donar la benvinguda, perquè alleuja una mica la sequera legislativa del Parlament de Catalunya i perquè suposa un acord polític important, que implica Junts per Catalunya (encara que hi hagin fet regatejos fins al darrer moment), ERC, els comuns i la CUP, als quals correspon el mèrit d'haver-ne tingut la iniciativa. És a dir, les diferents modalitats de la socialdemocràcia: centredreta, centreesquerra i anticapitalistes (que a la pràctica també són tan socialdemòcrates com els altres). Hi han votat en contra la dreta extrema i l'extrema dreta, respectivament, del PP i Ciutadans, amb les quals s'han tornat a arrenglerar, miri vostè per on, els socialistes del PSC. Amb l'agreujant, a més, que tot just el dia anterior havien votat, a l'Ajuntament de Barcelona, a favor de les polítiques d'habitatge d'Ada Colau, que defensen les mateixes tesis que la nova llei. El PSC, doncs, és capaç de votar avui una cosa i l'endemà la contrària, i amb companys de votació antitètics, segons l'estricta conveniència del partit a la institució on té lloc la votació. És notable, tanmateix, l'habilitat dels socialistes en general a retreure a altres partits les ocasions en què voten el mateix que la dreta, quan ells ho fan més sovint que ningú, i no tan sols en qüestions relacionades amb la unitat d'Espanya. Tot i que sí amb la Constitució. PSC, PP i Ciutadans s'agafen al parer del Consell de Garanties Estatutàries: la llei de regulació de lloguers seria inconstitucional i antiestatutària, perquè envairia competències de l'Estat.

Això obre el camí perquè la llei pugui ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional (TC) pel govern espanyol, la qual cosa suposaria la seva congelació immediata, com ja va passar amb la llei de la pobresa energètica. Dels dos partits que formen el govern d'Espanya, en principi Unides Podem no haurien de voler impugnar la nova llei perquè hi han votat a favor. Pel que fa als socialistes, depèn de si són els socialistes de dimarts o els de dimecres, els de l'Ajuntament de Barcelona o els del Parlament. No acaba aquí. Fins i tot en cas que no sigui impugnada, la nova llei no pot entrar en vigor fins que no trobi el seu ajustament dins els pressupostos de la Generalitat: uns pressupostos, els de 2020, que es van aprovar el mes d'abril passat (després de tres anys de pròrrogues) i que preveien 380,6 milions d'euros per a polítiques d'habitatge, un 15% més que el 2017. És prou, aquesta xifra? Fins a quin punt s'ha vist alterada per la crisi de la pandèmia? I encara, l'aplicació de la nova llei està condicionada a la fràgil situació del Govern, que penja del fil de la inhabilitació del president Torra. Està bé haver aprovat la llei, però sobren una vegada més els triomfalismes.