Balears: passin i munyin (2)

EscriptorLa pressió de la plataforma antiautopista ha tingut èxit i el govern del Consell de Mallorca ha accedit a modificar (si més no, en part) el projecte d'un tram d'autopista entre Llucmajor i Campos, al Migjorn de l'illa, reduint-ne l'impacte en uns vuitanta mil metres quadrats. La consellera de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, ha explicat que la nova proposta tindrà gairebé deu metres menys d'ample i ha insistit que no es tracta de cap autopista, sinó d'un desdoblament.

És una autopista, o un tram d'autopista, i s'ha de celebrar que el Consell hagi fet una mica de marxa enrere en aquesta nova destrossa, ni que sigui a causa de la proximitat de les eleccions del maig i del record amarg d'anteriors desavinences entre els partits illencs d'esquerres i el seu propi electorat per la gestió del territori (per paradoxal que sembli, el govern del Consell està format per forces d'esquerres històricament contràries a la sobreexplotació). Ara bé, el projecte segueix endavant i la seva rebaixa no en canvia el contingut, ni tampoc el fet que l'empresa adjudicatària sigui Copisa, una vella coneguda de l'entorn de Convergència esquitxada per nombrosos processos judicials per corrupció, entre els quals –esclar– el cas Palau. Però aquest tram en concret, d'a penes nou quilòmetres, s'ha convertit en la gota que ha fet vessar el got (el tassó, per als lectors a qui els repugna el català) de la paciència de molts mallorquins, i ha adquirit un valor emblemàtic.

Perquè la qüestió no és el tram, sinó el que hi ve al darrere en termes d'especulació urbanística. També de reincidència en un model econòmic que ha dut Mallorca a una saturació que en els darrers anys s'ha mostrat clarament insostenible. Fa uns dies parlàvem de les estafes de les companyies aèries i ara ho fem d'infraestructures, però tot du allà mateix. Tot són símptomes d'una malaltia que l'escriptor Baltasar Porcel ja va diagnosticar fa anys amb aquestes paraules: “A Mallorca el que li passa és que ha rebentat. L'han carregat de gent i de diners, i ha rebentat”.

Les principals vies mallorquines i eivissenques (començant per les autopistes) estan saturades durant tot l'any, amb embussos i dificultats de circulació de tota casta, i arriben a una espècie d'embús permanent durant els sis mesos de temporada turística. La població a les Balears ha crescut, del 1997 al 2017, un 48%, de 785.000 a 1.163.000 habitants, i el parc automobilístic supera el milió de vehicles, sense comptar els gairebé cent mil de lloguer que s'hi afegeixen a l'estiu (i que ni tan sols paguen l'impost de circulació a les Balears). Cada estiu arriben entre 15 i 16 milions de turistes, a pesar dels cínics ploricons dels empresaris del ram. El model econòmic de les Balears consisteix en un camí cap a l'autodestrucció que serà inevitable, pasturant indignament en la idea que “el turisme ens alimenta” (amb les molles que deixen caure els grans grups especuladors estrangers). I això no s'afronta amb un nou tram d'autopista, encara que en diguin desdoblament i en retallin un tros.