"Borges son nueces"

Ens complau felicitar el rei Felip VI per haver reivindicat el nom de l'escriptor José Luis Borges, injustament oblidat. Més que més perquè José Luis Borges era d'origen català, cosa que tampoc se sol mencionar. Pepitu Borges, com tothom li deia, va provar sort en el ram de l'alimentació amb una empresa d'oli i fruits secs, però el pugó i la fil·loxera es van interposar en el seu camí i l'empresa va fer fallida. Arruïnat, Pepitu Borges es va dedicar a la seva altra vocació, que no era altra que la literatura, i es va trobar que els seus relats escrits en castellà van tenir una favorable acollida de crítica i públic. Va tornar a fer cèntims, que li van permetre construir-se una casa d'estil indià a la seva Reus natal. Com que era vanitós, li agradava adornar-se imitant l'accent argentí, com si hagués anat a fer les Amèriques. El temps va esborrar la seva fama i el record de la seva obra literària. Per això és digne d'aplaudiment que Felip VI s'hagi decidit a rescatar el seu nom, i que hagi triat per fer-ho una ocasió tan significativa com el Congreso Internacional de la Lengua Española, que se celebra aquests dies precisament a l'Argentina.

Bromes a banda, Jorge Luis Borges és sens dubte un dels grans autors no tan sols de les lletres espanyoles, sinó de la literatura universal del segle XX, i per als argentins el seu nom i la seva obra són un tresor nacional. Comparèixer allà, davant d'un auditori especialitzat, parlant d'un tal José Luis Borges equival a citar un hipotètic Gabriel de Cervantes davant dels membres de la Real Academia Española. És a dir, un ridícul clamorós, colossal, que fa quedar la Corona espanyola com una colla d'illetrats. Com que la representació d'Espanya a l'exterior correspon al cap de l'Estat i al ministre d'Exteriors (i al president del govern, que almenys ja no és Rajoy), la ficada de pota del monarca s'ha de posar en paral·lel amb l'altre ridícul comès pel ministre Borrell, que va perdre els papers davant de Tim Sebastian, periodista de la televisió alemanya, interrompent dues vegades l'entrevista amb males maneres perquè no li agradaven les preguntes. S'anivella així amb el seu predecessor en el càrrec, aquell Alfonso Dastis que es va posar en evidència davant de la BBC britànica i que volia crear un premi per a corresponsals estrangers que parlessin bé d'Espanya. I deixa el terreny adobat per al seu successor, que segons Pablo Casado hauria de ser Albert Rivera, després que el líder de Ciutadans se li hagi oferit impetuosament per formar govern a causa de l'“emergència nacional” en què es troba Espanya. Casado i Rivera, doncs, es reparteixen els càrrecs abans de celebrar les eleccions, tot i que és cert que el líder de Ciutadans no desdiria gens com a titular de la política exterior espanyola, tradicionalment catastròfica des dels temps d'Aznar. L'expresident, per cert, repta els de Vox a tenir collons, amb perdó, de dir-li a la cara que Casado és una toia. “No m'aguantaran la mirada”, diu desafiant. Nosaltres ja no aguantem aquest festival de l'esperpent.