Borrell carrega abans d'hora
El diari econòmic alemany Handelsblatt publicava recentment un article en què presentava Josep Borrell com un home “polèmic, impulsiu i arrogant”, i en què qualificava de “preocupant” el fet que algú amb aquest perfil ocupi el càrrec d'alt representant de la diplomàcia europea. Decidit a no estalviar motius per a la preocupació, dilluns Borrell va incórrer en un nou atac de verbositat, aquesta vegada contra la justícia belga, i amb una comparació totalment impròpia entre la situació de Carles Puigdemont i la de l'etarra Natividad Jáuregui. Impròpia perquè, una vegada més, s'insistia a forçar un paral·lelisme entre el Procés català i el terrorisme que només convenç els nacionalistes espanyols més obcecats. I impròpia perquè cap diplomàtic, i encara menys un alt representant de la Unió Europea, es pot permetre posar en qüestió el sistema judicial d'un estat membre. Borrell hauria de tenir present que ell no pot actuar com Jiménez Losantos. I, si ell no l'hi té, de present, algú a Brussel·les l'hi hauria de recordar.
Sigui com sigui, l'enèsim estirabot borrellià és un indicador del grau de nerviosisme existent dins les elits del que Sánchez Ferlosio anomena l'españolez. Borrell es referia a la decisió de la justícia belga de deixar en suspens l'euroordre contra Puigdemont a l'espera de saber si té immunitat com a europarlamentari, un punt que es començarà a aclarir demà, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre el cas d'Oriol Junqueras. És a dir, que d'alguna manera Borrell semblava no tan sols voler reconvenir el tribunal belga, sinó també exercir pressió damunt el TJUE. Fer-ho en públic, establint comparacions inadequades i abans d'hora, sense conèixer encara la decisió del tribunal luxemburguès, sembla la pitjor manera de fer-ho. És cert que l'advocat general de la UE ja es va pronunciar (de manera no vinculant) a favor dels interessos de Junqueras, però falta veure quin serà el pronunciament del TJUE. I, com ha assenyalat Toni Comín, fins i tot en el cas que demà Junqueras veiés reconeguda la seva immunitat, això no significa que automàticament ell i Puigdemont rebin aquest mateix reconeixement, sinó que hauran de fer el seu propi camí judicial basant-se en aquest precedent, etc.
Però el nacionalisme espanyol d'estat està acostumat a plantejar les coses de manera melodramàtica, a tot o res, i a sortir airós apel·lant a un curiós victimisme i a termes com honor, grandesa i totes aquestes coses. Quan la realitat no s'adequa als seus plantejaments preestablerts, se'n burlen o l'ataquen. Els progressos en les negociacions a tres bandes entre PSOE, ERC i Unides Podem (l'acord sobre els pressupostos de la Generalitat n'és una part) els exasperen. I ja no diguem la conversa telefònica entre Pedro Sánchez i Quim Torra. Els temors del Handelblatt sobre la idoneïtat d'un alt representant de la diplomàcia europea ofuscat per conflictes patriòtics del seu país, mentre la situació geopolítica és extremadament delicada, són més que fundats.