Ciutadans guanya amb el llaç groc

Ciutadans (amb el petit ajut de la Junta Electoral Central) s'apunta amb el sainet del llaç groc una victòria, a pesar que el president Torra hagi decidit no despenjar aquest símbol de la façana del Palau de la Generalitat. O més ben dit, precisament perquè ha decidit no despenjar-lo. En realitat, fes el que fes, Rivera, Arrimadas i companyia ja havien guanyat aquest envit, perquè eren ells els qui el llançaven. Si el despenjava, perquè es doblegava a les pressions i, des del punt de vista d'una part de l'independentisme (i encara pitjor, des del seu propi punt de vista), quedava com un botifler o un covard. Si no el despenjava, perquè dona combustible a Ciutadans per insistir en el seu rotllo de pianola segons el qual Torra és un obcecat i un totalitari. I en qualsevol cas, perquè, tant si despenjava el llaç com si no el despenjava, l'únic que feia Torra era anar a remolc de la iniciativa del partit taronja (allò que en llenguatge políticament adornat se'n diu “comprar el 'frame'” o “comprar el marc mental” de l'adversari). Per cert, el que ha fet Torra finalment tampoc ha estat estrictament una cosa ni l'altra, sinó xutar el llaç cap al Síndic de Greuges. I tampoc li val com a sortida, és clar.

Perquè el millor de la història és que tot plegat és completament irrellevant. No tan sols l'episodi no alterarà el sentit de ni un sol vot, sinó que el conflicte polític de fons tampoc s'ha mogut ni un mil·límetre d'allà on era, ni en un sentit ni en un altre. La Junta Electoral Central, per la seva banda, no ha actuat per vetllar pel bon compliment del procés electoral, sinó únicament per donar la raó a un partit polític, i per tant possiblement ha prevaricat: i això sí que és greu, però hi estem tan avesats que ja gairebé ningú ni ho comenta. La victòria de Ciutadans consisteix a refregar pels morros a l'adversari que té els poders de l'Estat a favor seu, mentre que la immarcescible dignitat de l'independentisme, sovint invocada pel president Torra, consisteix a aguantar la refregada fent cara de solemnitat i de greuge. Per tant, enhorabona a tots per res. I enhorabona en particular a Ciutadans, perquè, com ja hem dit, han guanyat. Han guanyat res sobre res, que és el que sol produir aquest partit quan no produeix coses més nocives.

I bé, i ja està. Mentrestant, els dos bàndols irreconciliables s'uneixen en el que tenen en comú, que és una visible falta de compromís amb el país que diuen que governen o que volen governar. No s'hi val a criticar Arrimadas per haver plantat els seus votants en abandonar el lloc de cap de l'oposició per anar-se'n a Madrid, quan la consellera de la Presidència i la de Cultura fan el mateix amb les seves carteres per reforçar sengles llistes electorals. Els consellers Calvet i Buch també sonen com a candidats a abandonar les seves responsabilitats de govern per anar a treballar pel partit i no pels ciutadans. Doncs molt bé i enhorabona. Mentrestant el judici prossegueix, ara amb els testimonis clarividents dels números de la Guàrdia Civil.