Ciutadans i la repressió a Brussel·les

Per si encara queden dubtes sobre quin és el perfil ideològic de Ciutadans, un llop ultradretà que encara avui insisteix a presentar-se amb la pell de xai del centrisme liberal, n'hi ha prou de constatar les primeres enquestes sobre les eleccions catalanes del 14 de febrer: segons la del CEO, Vox podria entrar amb certa força al Parlament de Catalunya, i el PP hi podria millorar la seva magra representació actual, a costa evidentment de la caiguda del partit que tindrà el valor de presentar Carlos Carrizosa com a candidat. És el que ja va succeir a les últimes eleccions espanyoles: després de fer tota la campanya en clau de nacionalisme espanyolista dretà, amb l'expectativa d'endur-se una bona part del vot de Ciutadans, Pedro Sánchez i el PSOE es va trobar que aquest vot se n'anava íntegrament a Vox. Ciutadans sempre ha estat un partit nacionalista extrem amb forts lligams amb la ultradreta, i a dia d'avui, que lluita per no caure en la irrellevància a força de reciclar-se com a partit frontissa, no ha deixat de ser-ho.

Ho podem comprovar al Parlament Europeu, on a l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez li ha correspost de presidir la comissió d'afers jurídics encarregada de gestionar el tràmit del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol per retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Val la pena recordar que la presentació del cas va anar a càrrec del ponent Angel Djambazki, un eurodiputat de la formació d'extrema dreta Moviment Nacional Búlgar (vam poder veure unes imatges en què Djambazki es dedicava a atacar amb petards uns manifestants que no li agradaven). Per si tot això no fos prou, aquest dilluns Ciutadans va organitzar un acte telemàtic amb un dels fiscals del judici del Procés, Javier Zaragoza, aquell que es queixa que les penes contra els presos polítics catalans encara varen ser massa suaus. La parcialitat de Zaragoza, que va fer un discurs inflamat, va quedar palesa quan el fiscal de la Cort de Cassació de França, François Molins, que també intervenia a l'acte, va posar en qüestió que l'estat espanyol hagués encarat el conflicte amb Catalunya per la via judicial (amb uns resultats que han merescut la denúncia de les entitats internacionals de drets humans). La pretensió de l'acte, de tota manera, era reivindicar que la sedició i la rebel·lió s'havien de considerar delictes punibles a tota la Unió Europea, en contra del que ja han sentenciat els jutges alemanys i belgues. Finalment, l'eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundúa ha tingut un moment de lluïment impedint, amb l'ajut del socialista Fernando López-Aguilar (president del comitè de llibertats civils de l'Eurocambra), que l'eurodiputada irlandesa Clare Daly denunciés l'empresonament dels líders catalans de l'1-O en un informe que ha estat censurat nou mesos després de fer-se públic. Albert Rivera ja no hi és però el seu llegat ideològic perviu dins de Ciutadans: diu que, a l'enemic, no n'hi ha prou d'empresonar-lo; també cal escarnir-lo i, sobretot, esborrar-ne el rastre.