Una cordial amenaça

EscriptorCom a regal de Reis, i aprofitant la diada entranyable de la Pasqua Militar, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va tenir el detall de fer-nos saber que “l’exèrcit estava preparat per actuar a Catalunya”. No en dubtàvem, tot i que s’agraeix la franquesa. Després la ministra va voler suavitzar les seves paraules aclarint que les forces armades espanyoles estan preparades “sempre” i que “estar preparat no vol dir actuar”, tot i que ja s’havia entès el missatge amb perfecta claredat. La veu de la ministra sonava estranyament contenta en fer aquestes afirmacions, com qui fa servir el to més cordial per enunciar l’amenaça més fosca.

La millor amiga de l’espia rus Cipollino també es va mostrar satisfeta en subratllar que, per part de l’estament militar, no hi havia hagut “cap comentari, cap sortida de to, cap actuació que es pogués malinterpretar” en relació a Catalunya, l’1-O i la proclamació de la República, i li va semblar que aquest fet era “digne d’elogi”. És a dir, ens hem de congratular de no haver sentit remor de sabres, tot i que els sabres estiguessin esmolats i enlaire. És un consol que ens ho digui, ministra.

Un governant que celebra que l’exèrcit del seu país estigui a punt per intervenir en un conflicte que és de naturalesa estrictament política és un governant fracassat, si més no (una vegada més) en democràcia. De tota manera, la trista intervenció de Cospedal confirma que Marta Rovira no mentia quan afirmava que la República no va tenir recorregut perquè el Govern havia rebut amenaces d’una intervenció armada per part de l’estat espanyol, i que sí que mentien, en canvi, els que varen respondre a la dirigent republicana dient-li de tot per les seves declaracions. I lliga també, d’altra banda, amb el missatge igualment funest del rei Felip VI del 3 d’octubre passat, quan es va referir obertament a aquells que no havien de témer res de l’Estat sempre que respectessin la Constitució (tal com la interpreta l’actual govern d’Espanya): allò que sí que havien de témer, per contra, aquells que no fessin bondat era que tot un exèrcit “preparat” (com el mateix monarca) els caigués al damunt. Com a cap que és de les forces de terra, mar i aire, ja sabia per què deia el que deia.

Amb tot, té raó Cospedal quan assenyala com a novetat que, en aquesta ocasió, no hem hagut d’escoltar cap general ni cap tinent coronel iracund amb la seva habitual retòrica de “por España hasta la última gota de sangre”, etc. Els hem sentit proferir aquesta mena de coses grotesques per molt menys (per exemple, quan es debatia sobre l’Estatut), de manera que aquesta vegada algú, cal suposar que la mateixa ministra, ha fet la feina d’ordenar-los callar, ni que fos per no empitjorar encara més la imatge d’Espanya davant del món. Però al mateix temps que ha fet l’esforç de dissimular, el govern espanyol no es pot estar de recordar-nos que l’article de la Constitució que els venia de gust aplicar no era el 155, sinó el 8. Com a cordial avís per a navegants adreçat al proper govern de la Generalitat.