De tots (de tots ells)
EscriptorDèiem ahir que un dels arguments preferits dels nacionalistes espanyols a l’hora de desqualificar els seus adversaris és assenyalar que representen idees que no són “de tots”. Així, Roger Torrent s’hauria d’haver abstingut de denunciar l’existència de presos polítics perquè és el president del Parlament “de tots els catalans” i no només d’aquells que consideren escandalosa l’actual situació. Igualment, Ada Colau no hauria d’haver desairat el rei d’Espanya al Mobile perquè és l’alcaldessa “de tots els barcelonins”, també dels que són partidaris de la Corona espanyola.
Aquest raonament falsari l’apliquen igualment al vot dels catalans. No es cansen d’insistir que el 48% dels vots no és un percentatge que representi la totalitat dels catalans, i això és obvi. Succeeix, però, que el PP governa a Espanya amb un 33,03% dels vots emesos a les eleccions del 2016, i a ningú se li acut dir que això és un disbarat que divideix la societat espanyola i que un 33% no és la totalitat dels espanyols. I no ho diem per la senzilla raó que som demòcrates i en conseqüència acceptem la voluntat de la majoria, independentment de la circumstància que la majoria sigui més o menys àmplia i del disgust que ens pugui causar el fet d’acceptar el seu mandat (perquè a alguns, tot sigui dit, ser governats pel PP ens disgusta fins a la nàusea, però tot i així ho acceptem, perquè així és com funciona la democràcia representativa).
Fa una mica de vergonya o d’angúnia haver retrocedit en el nostre sistema de llibertats ciutadanes fins al punt d’haver de recordar aquestes coses. Però ja que hi som, seguirem amb el repàs del manual bàsic. Els representants polítics no són monuments de pedra col·locats al mig d’una plaça, i per tant és absurda la pretensió que no tinguin ideologia i no la manifestin. Si fos així, el presumpte delinqüent M. Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría no serien nacionalistes espanyols extrems, capaços de vantar-se en campanya electoral d’haver “escapçat” l’independentisme enviant els seus líders a la presó o a l’exili: se suposa que són el president i la vicepresidenta “de tots” els espanyols, fins i tot d’aquells que volen la independència. Però diuen aquestes coses no tan sols perquè les pensen, sinó perquè saben que, en dir-les, representen per desgràcia una majoria de la ciutadania espanyola disposada a aplaudir aquestes actuacions (un 47% segons el baròmetre del CIS, si sumen els percentatges del PP i Cs). De la mateixa manera, el president Torrent i l’alcaldessa Colau planten el rei més preparat de la història perquè així ho expressa una ciutadania que, a falta de mesuraments més afinats, ofereix els milers de persones que hi va haver diumenge a les cassolades contra la visita reial a Barcelona enfront dels cinc-cents tabarnesos que s’hi van manifestar a favor.
La solució, per acabar amb una altra obvietat, segueix sent un referèndum acordat, en què els votants no siguin apallissats per la policia i per ordre del govern espanyol. I no sembla que ho hàgim de veure mai.
