Doncs sí que hi havia una 'policia patriòtica'
No va ser cap independentista indesitjable, ni cap antisistema fora de la realitat, sinó el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, qui va confirmar aquest dimecres l'existència d'una policia patriòtica a Espanya. És a dir, l'existència d'una policia que es dedica a perseguir idees polítiques contràries als interessos de l'estat espanyol, i aquells o aquelles que militen en aquestes idees, o les representen, o les defensen. Fins ara l'existència d'una policia d'aquestes característiques, clarament contrària a l'esperit i al sentit més elementals de la democràcia, havia estat negada, una vegada i una altra i amb rotunditat, per polítics i comandaments dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.
El fet que ara Pedro Sánchez reconegui aquesta existència, i que ho hagi fet al Congrés de Diputats (va acusar PP i Vox d'atacar Grande-Marlasla perquè treballa “per destapar la policia patriòtica”), hauria de tenir conseqüències de gran abast. A les cúpules de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, per començar, però després al mateix ministeri de l'Interior, a la cúpula judicial i en alguns partits polítics que han treballat colze a colze amb la policia patriòtica, per no dir que han estat els que l'han organitzada i finançada des de les institucions públiques i amb diners de l'erari públic. Es tracta principalment del PP, i singularment de ministres com Jorge Fernández Díaz o José Ignacio Zoido, tot i que, com és de suposar, les ramificacions d'un escàndol com aquest arriben molt endins, molt lluny i molt amunt de les estructures de poder espanyoles, tant en l'àmbit públic com en el privat. Un documental com Les clavegueres d'Interior, que hem citat altres vegades (és demolidor i s'ha intentat silenciar-lo, ja que no hi havia manera de desmentir-lo), o les informacions que de tant en tant es fan públiques (per ell mateix, o per altres fonts) en relació a l'omnipresent Villarejo poden servir per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia. Però això són aproximacions o indicis insuficients en comparació amb allò que caldria: una investigació en profunditat i un procés judicial, tots dos amb garanties de poder ser duts a terme amb la independència i el rigor necessaris.
La policia patriòtica, o les clavegueres com la coneixem també, es dedica a fer el que sigui (però principalment, fabricar proves i informes falsos) contra els enemics de la unitat d'Espanya, que bàsicament solien els independentistes catalans i Unides Podem. Rull, Turull, Bassa, Forcadell, Romeva, Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart són a la presó per sentències construïdes a partir d'informes i proves falsos. El problema és que ara la policia patriòtica ha identificat com a enemic de la unitat d'Espanya el govern mateix d'Espanya, i això inclou no tan sols Unides Podem sinó també el PSOE (si més no, el PSOE de Pedro Sánchez). Aquesta és la famosa pugna entre govern i Estat, a la qual, per cert, l'expressió “unitat d'Espanya” és perfectament traduïble en grans quantitats de diners.
