Eliminar llibres mai és bona idea

Famílies de l'Escola Tàber de Barcelona, representades per la “comissió de gènere” d'aquest centre i amb el suport de l'Associació Espai i Lleure, van decidir la setmana passada eliminar 200 llibres de la biblioteca escolar per considerar que tenien continguts masclistes o sexistes. Denuncien que “estem lluny d'una biblioteca igualitària en què els personatges siguin homes i dones per igual i en què les dones no estiguin estereotipades”, i expliquen que els llibres suprimits (entre els quals hi ha contes i llegendes universals com 'La Caputxeta Vermella', 'La Bella Dorment' o 'La llegenda de Sant Jordi') són “tòxics” des del punt de vista de gènere. Alguns mitjans de comunicació van córrer a destacar la notícia de l'eliminació d'aquests llibres “tòxics” com un fet ben lloable.

Segur que res més lluny de la intenció d'aquests pares i mares i de la comissió de gènere de l'escola Tàber, però aquesta iniciativa no és més que un altre exemple de la increïble capacitat que tenim les persones de pervertir fins i tot les idees més justes. Eliminar llibres en nom d'una idea, la que sigui, sempre és una mala idea (valgui la redundància), i els precedents històrics, des de l'índex de llibres prohibits per l'Església fins a les cremes de llibres del feixisme, ho demostren. La formació de l'esperit crític, que és l'objectiu que sempre s'invoca en aquests casos, és una tasca delicada i complexa. Però hi ha una cosa segura, i és que l'esperit crític es forma a partir del coneixement, i el coneixement és el contrari de l'ocultació o de la censura. Tot això, sense oblidar el punt ridícul que té aquesta història: el cas de l'Escola Tàber recorda molt aquell llibre titulat 'Contes per a nens i nenes políticament correctes', del nord-americà James Finn Garner, que aquí vam conèixer a finals dels noranta gràcies a la traducció de Quim Monzó. Aleshores el llibre ens feia riure pel que tenia de paròdia, i, per tant, d'exageració. Ara, els pares i mares de l'Escola Tàber l'han convertit en profecia complerta.

Fins i tot l'ús de terminologia com “llibres tòxics” o “comissió de gènere” fan pensar en règims totalitaris i en caceres de bruixes, una altra vegada en contra dels propòsits dels seus impulsors. Però és que caure en el contrasentit és molt fàcil: verbigràcia, convertir el “pensament crític” en un dogma, o l'expressió “combatre els estereotips” en un estereotip. Aleshores no tan sols es fa un flac favor a la causa que es vol servir (en aquest cas el feminisme, però podria ser l'independentisme, l'ecologisme o l'antibel·licisme), sinó que encara pitjor: es posa en safata de plata a l'extrema dreta el seu argument preferit, segons el qual existeix un pensament únic progressista i que ells són els únics demòcrates autèntics que s'atreveixen a combatre'l. El pensament crític ens hauria de servir, també, per no posar-los-ho tan fàcil. I si el que diu un llibre ens repugna, en comptes d'eliminar-lo (i donar-li així el prestigi de ser un “llibre prohibit”) sempre tenim l'opció d'escriure'n un altre per refutar-lo.