Es-Satty, un relat que no s'aguanta

EscriptorEl director del CNI, Félix Sanz Roldán, va tardar mesos a donar explicacions sobre l'imam de Ripoll, de qui es va saber que havia estat confident dels serveis d'intel·ligència espanyols a mitjans de novembre de l'any passat. Sanz Roldán no va comparèixer davant la comissió de secrets oficials del Congrés de Diputats fins al 6 de març següent, i ho va fer a porta tancada. Secret d'estat, doncs. Quatre mesos més tard, a mitjans del passat mes de juliol, TV3, citant fonts d'aquests mateixos serveis d'intel·ligència, emetia la notícia que Abdelbaki es-Satty havia estat avaluat pel CNI com a possible confident, però que finalment va ser descartat perquè no va superar els tests piscològics per poder considerar-lo una font fiable. La mateixa notícia apuntava també que Es-Satty tampoc no hauria estat el veritable cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, sinó que només seria un peó a les ordres d'un veritable i misteriós cervell que residiria “al centre d'Europa”, però de qui no es comentava si la policia tenia cap indici de la seva identitat. Ara el sumari judicial documenta tres visites de la Guàrdia Civil i una del CNI a es-Satty quan era a la presó per tràfic de drogues, entre els anys 2012 i 2014.

Tot plegat, un relat que sembla que vulgui transmetre la sensació de ser complex però que només és contradictori i, mai més ben dit, gens fiable. Ens trobem a l'espera de noves revelacions per part de les forces policials sobre els (ara com ara) desapareguts antecedents d'Es-Satty, revelacions que, lluny d'aclarir els punts febles del relat, encara podrien acabar d'embolicar la troca. Però subratllem que el sumari sembla esvair alguns dubtes: existia una relació entre l'imam, la policia i el CNI, i ell va ser el cervell dels atemptats i el responsable de captar i adoctrinar els joves jihadistes de Ripoll. També queda clar que es tractava d'un delinqüent perillós, considerat com a tal a Bèlgica, i que en canvi va campar a lloure durant anys per Catalunya. Fa tot l'efecte que la convivència que els veïns de Ripoll van tenir amb aquest individu no va ser cap fet casual, sinó el fruit d'una decisió d'algú. Si Es-Satty responia de la seva activitat davant d'algun superior, de qui es tractava realment?

Encara que llegint aquest article pugui semblar el contrari, no sóc partidari de les teories conspiratives. Però insistim que parlem d'un secret d'estat, en un estat que té tendència a ser inusualment maldestre en la gestió i la custòdia de certes informacions, com sabem com a mínim des dels GAL. Es fa difícil no pensar en el documental 'Les clavegueres d'Interior' i en el llibre 'Les clavegueres de l'Estat', que de moment no han estat desmentits, i connectar el que s'hi explica amb l'exigència dels mitjans del nacionalisme espanyol que, després dels atemptats del 17-A, el referèndum català fos anul·lat. Les preguntes es multipliquen. Com aquestes: què en sabia, d'aquest secret d'estat, el PSOE? Què en sap, el govern de Pedro Sánchez?