L'escàndol d'estat contra Podem
El líder de Podem, Pablo Iglesias, està fent una campanya particular de denúncia, centrada en la conspiració ordida i perpetrada contra el seu partit i la seva persona. Una conspiració a tres bandes: la política, l'econòmica i financera, i la mediàtica. Una autèntica operació d'estat, amb l'objectiu de condicionar l'opinió dels ciutadans i desacreditar i destruir una opció política. Villarejo i Eduardo Inda. Ana Patricia Botín i Florentino Pérez. Mariano Rajoy i el ministre d'Interior Rafael Catalá (aquell que, ara farà un any, cantava a ple pulmó 'El novio de la muerte' a la Setmana Santa de Màlaga, en companyia de Zoido i Méndez de Vigo, i al costat de Cospedal). Tots contra Podem, a cop de talonari i de difamacions. Els estalvio els detalls, que són prolixos i llargs d'explicar, i que per altra banda són coneguts i fàcils de trobar a les informacions d'aquest mateix diari.
Alguns diran que el que intenta fer Iglesias és recuperar vots a base de victimisme en un moment que les enquestes són adverses a la seva formació, i segurament serà cert. També ho és que el mateix Iglesias, i Podem en general, han demostrat una energia inusual en el consuetudinari costum de l'esquerra d'autolesionar-se de manera tenaç i temerària. Però no és menys cert, i sí que és més important, el que denuncia Iglesias: les clavegueres de l'Estat han intentat destruir el seu partit i el seu lideratge, i ho han fet recorrent a mètodes completament il·lícits i antidemocràtics. Això és més important que qualsevol altra consideració perquè no es pot fer servir la policia i els poders de l'Estat per fabricar mentides i proves falses que després publicaran periodistes corruptes. És il·legal i anticonstitucional i hauria de merèixer l'actuació enèrgica de la Fiscalia, a més d'un munt d'explicacions dels implicats. Curiosament, alguna cosa ens diu que aquesta actuació i aquestes explicacions no es produiran. Seria diferent si les víctimes de la conxorxa fossin Ciutadans o el PP, però és que no és imaginable que aquests partits siguin mai víctimes d'una conxorxa, perquè els que fabriquen les conxorxes són dels seus. Ara bé, es veu que tant el PP com Ciutadans es troben també en hores baixes, de manera que l'Estat va decidir passar directament a l'acció contra Podem. Al mateix temps que ho feia contra l'independentisme català.
La diferència amb els independentistes és que Podem forma part, o intenta formar-ne, de la centralitat del sistema polític espanyol. No vol separar-se d'Espanya, vol governar-la. Però és una presència no volguda, que els poders il·liberals que controlen l'Estat no estan disposats a consentir. De manera que se'ls dona un tractament idèntic: mentides que volen destruir la credibilitat, i si és possible les vides, dels líders no desitjats. Amb la complicitat directa de periodistes que no dubten a mostrar la seva hostilitat a Iglesias (Pablo Motos) o que el reben als seus platós però que després fan campanya per soscavar-lo (Pastor i Ferreras). És tot molt exemplar.