Els 'escraches' de Dolors Montserrat

i Sebastià Alzamora
21/08/2018
2 min

EscriptorNomés la necessitat desesperada d'envoltar-se de gent encara més mediocre que ell explica la decisió de Pablo Casado de reutilitzar Dolors Montserrat, ara com a portaveu al Congrés. A l'entrevista que li va fer Roger Escapa a Catalunya Ràdio, Montserrat intentava justificar el fet que hi hagi presos polítics. “Jo he patit violència en la meva pròpia pell: 'escraches' a casa meva, els pares, l'empresa...”, repassava, una mica crípticament. M'ha fet recordar que anys enrere vaig escriure contra els 'escraches', perquè em semblaven contraproduents. Ara no ho faria.

D''escraches' Dolors Montserrat n'ha patit dos: un de la PAH, l'any 2013, quan Ada Colau n'era líder, per haver-se negat a votar a favor de la ILP sobre la dació en pagament, i un altre a Logronyo, el 8 de març passat, per l'acte postís sobre “Mujer e igualdad” que el PP hi havia muntat, després d'haver acusat la vaga feminista de ser elitista i de trencar la societat. També va aparèixer a la façana de la casa de Montserrat una pintada que deia “Llibertat presos polítics”, curiosament el mateix dia que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats. No se sap qui va fer la pintada, que incloïa el símbol de la falç i el martell. Tampoc se sap si Montserrat considera que aquesta “violència” que ha patit “en la seva pròpia pell” justifica que els Jordis i els dirigents de l'1-O siguin a la presó, però hem d'entendre que sí, perquè va repetir unes quantes vegades que “la llei és igual per a tots”. Si és així, faria santament d'explicar com és que la seva empresa familiar (“els pares, l'empresa”), Montserrat Operador Logístico, segueix devent 4,3 milions d'euros a l'Agència Tributària i ella, malgrat això, ha pogut ser ministra i ara diputada i portaveu d'un grup parlamentari al Congrés.

stats