Espanya suma

Aquest estiu Pablo Casado s'ha deixat la barba, probablement la fita més remarcable fins ara de tota la seva trajectòria. Mentre l'encara líder del PP feia aquest esforç ell tot sol, les ments pensants de l'aznarisme han aprofitat les vacances per empescar-se una nova proposta, Espanya Suma, que pretén ser una coalició de dretes extremes i extremes dretes, amb l'objectiu de guanyar les eleccions que cada dia més fa l'efecte que se celebraran el proper 10 de novembre. La idea d'Espanya Suma és sumar, valgui la redundància, les sigles de PP i Ciutadans sota un mateix paraigua electoral, tot i que des del PP ja s'han afanyat a aclarir que els cooperadors necessaris de Vox també hi tenen cabuda, com no podia ser d'una altra manera.

De manera que ja ho veuen: l'espanyolisme ultramuntà també té el seu debat sobre la unitat, entesa com un valor superior que ha de permetre donar resposta a la greu situació en què es troba la pàtria. Es dona la circumstància que també es repeteix l'esquema: la força tradicionalment hegemònica que es troba en hores baixes és la que intenta obligar la que solia ser segona (però ara es troba en fase de creixement) a anar plegades, sota pena de quedar com uns mals patriotes en cas de no fer-ho. La unitat, doncs, com a instrument de desgast en la lluita per l'hegemonia dins un mateix espai polític. A les eleccions del 28 d'abril, el PP va quedar minvat a una tercera part del que solia ser, tant en vots com en escons, al Congrés de Diputats. I durant la campanya d'aquelles eleccions, Albert Rivera no es cansava de repetir que treure Pedro Sánchez de la presidència era ni més ni menys que una “emergència nacional”, i va oferir al PP formar un “front comú” després de les eleccions per evitar la catàstrofe que suposava la continuïtat dels socialistes al poder. Bé, doncs ara el PP ofereix a Ciutadans formar aquest front comú, però abans que es convoquin eleccions: el que era una emergència nacional a l'abril també ho seguirà sent al novembre, seria el raonament. Rivera, però, senzillament ha desaparegut durant el mes d'agost com un espanyol més, després d'haver dut a terme una democràtica purga de crítics a l'executiva de Ciutadans. Mentrestant, els seus lloctinents i lloctinentes van tirant pilotes fora sobre la proposta de coalició.

En cas de prosperar, Espanya Suma seria la formalització com a marca política del model de govern construït a la Comunitat de Madrid, amb les d'Andalusia i Múrcia com a experiències paral·leles. Si no prospera, serà la demostració que Ciutadans no estima tant Espanya com el PP, que al cap i a la fi l'estima de tota la vida. És el joc d'hegemonies (entre el PP i Ciutadans per la dreta espanyolista, entre el PSOE i Unides Podem per l'esquerra espanyola, i entre Junts per Catalunya i ERC per l'independentisme català) que, amb el motor d'explosió de la sentència del judici de l'1-O, marcarà el nou curs polític. I serà aquest joc d'hegemonies (és a dir, estrictament els interessos dels partits polítics) el que ens durà a noves eleccions, tant a Catalunya com a Espanya.