Espionatge i diàleg

El cas dels dirigents polítics independentistes espiats és greu, certament, i no deixaria de ser-ho fins i tot si fos cert que el govern espanyol no n'estava al cas: voldria dir que hi ha cèl·lules, o individus, dins els serveis d'intel·ligència de l'Estat (les famoses clavegueres) que prenen iniciatives i manegen fons reservats al marge de qualsevol control polític. Ara bé, tampoc no es pot dir que sigui exactament una novetat espaterrant: en els mesos anteriors a l'1-O, se sabia quines eren les persones situades més amunt dins l'escalafó de l'independentisme polític i civil per les precaucions que havien de tenir en les seves comunicacions telefòniques. Abans d'això, l'atenció que es dispensava als dirigents del catalanisme/nacionalisme/independentisme català ja era prou intensa i ben coneguda pels fruits que ha donat: des de la sortida a la llum dels escàndols de la família Pujol fins a la posada en circulació de calúmnies per les quals no ha pagat mai ningú, com aquella del suposat compte de Xavier Trias a Suïssa. La novetat aquesta vegada, si de cas, recau en la tecnologia usada, aquest programa Pegasus d'elaboració israeliana, i en el fet que l'estat espanyol en va ser el primer client europeu, en temps de Jorge Fernández Díaz com a ministre d'Interior i Mariano Rajoy a la presidència del govern.

Ara, els principals espiats (ERC) i els presumptes responsables de l'espionatge (l'actual govern d'Espanya) sembla que no vulguin fer qüestió d'aquest lleig assumpte. Per la part de Madrid la ministra portaveu, María Jesús Montero, transmet el missatge que el govern de Pedro Sánchez està sorprès, o es fa el sorprès, per la notícia. Per la banda d'ERC, per bé que Ernest Maragall hagi subratllat la gravetat del fet (i l'hagi batejat com a Catalangate), ha estat el mateix Roger Torrent qui ha sortit en defensa de la línia de diàleg (amb taula inclosa, encara que estigui aturada) que el seu partit té oberta amb el govern de coalició de PSOE i Unides Podem. S'ha de redoblar l'aposta per aquest diàleg, ha transmès Torrent al seu grup parlamentari, a pesar que ell mateix acusa l'Estat d'haver-lo espiat i també fa paral·lelismes amb el Watergate que va acabar amb la presidència de Richard Nixon.

La persistència en el diàleg evidentment té un contingut netament electoral: el missatge és que aquesta és l'aposta dels republicans i que no la pensen variar ni tan sols davant d'un fet com aquest. És una manera de dir que ells també són atacats per l'Estat però que, en comptes de fer victimisme, es mantenen ferms en els seus plantejaments. Els pot funcionar, però també pot ser que s'imposi l'acusació que se'ls farà d'acotar el cap i entregar-se. Mentrestant, a l'anomenat espai postconvergent esperen que els funcioni presentar una espècie de nova Junts per Catalunya Reloaded, i tornar a prometre el retorn de Puigdemont per liderar el recte camí de la proclamació de la República. En tot cas, els dos bàndols semblen disposats a reiterar fins on faci falta les estratègies que fa temps que treballen i tenen damunt la taula.