Felip VI, rei per la gràcia de Franco

Perquè no sigui dit que no hi ha de què riure en la procel·losa realitat en què vivim immersos, ara ha sortit la Fundación Francisco Franco a donar suport al rei Felip VI. El simple fet de rebre un suport com aquest ja és demolidor per a la credibilitat democràtica del monarca, però encara ho ha estat més, de demolidora, la manera com aquest suport s'ha expressat. Ha estat a través d'un article del president de l'entitat, el general retirat Juan Chicharro Ortega, publicat a El Correo de España. L'article no té pèrdua, començant pel títol: "No fue posible la paz", títol de les memòries de l'indecent José María Gil-Robles, que va escriure aquest llibrot per justificar la Guerra Civil, amb l'argument que la República havia impedit construir “un Estado para todos, una nación en la que cupiéramos todos”. Curiosament, és just el mateix argument que encara avui fan servir el PP, Vox i Ciutadans cada vegada que qualsevol cosa no és del seu gust. “Això divideix, no és l'Espanya de tots”, diuen.

La Fundación Francisco Franco recorda a Felip VI que no seria rei si no fos pel dictador

A banda de les ressonàncies gil-robledianes, Chicharro fa en el seu article un breu repàs de l'actualitat política (“golpe de estado permanente en Cataluña”, detecta). I s'emociona fent la defensa de la monarquia espanyola, en uns termes que el millor que podem fer és reproduir-los tal qual: “Nos encontramos igualmente ante un acoso y derribo de la monarquía, con ataques y ninguneos continuos de la persona de Felipe VI, quien asiste impávido a esta ofensiva. Surgen muchas voces ahora en su defensa. ¡Caramba! ¿Ahora se dan cuenta? ¿Cuántas veces dijimos que el siguiente paso tras la profanación de la tumba del Generalísimo iba a ser el propio rey? ¿Acaso no es la monarquía obra de Franco?” Més endavant es dirigeix directament a Felip VI: “Que no, Señor, que los 'malos' no le quieren. Que si no hubiera sido por Franco no estaría VM [Vuestra Majestad] en el trono. Y que van a por VM porque es el sostén de la unidad de España al igual que Franco lo fue”.

Són coses que ja sabíem, però que fa il·lusió veure confirmades amb tant d'èmfasi per la part interessada. La monarquia va venir inclosa com a part innegociable dins el pacte constitucional, i totes les parts que van subscriure el pacte la van haver d'acceptar de grat o —literalment— per força. El que es veu que no coneixien prou fa quaranta anys són les habilitats financeres de la dinastia borbònica, que aquesta setmana han tornat a ser glossades per Corinna, un altre d'aquests personatges d'opereta que només pot produir la política espanyola. Aquesta vegada s'ha desfogat a través d'OK Diario, que no és cap diari sinó una claveguera digital que té Eduardo Inda per fer calaix a canvi de fer-li la feina bruta a la dreta espanyola. Segons Corinna, Felip VI ho té malament per desvincular-se de la fortuna del seu fugat pare perquè “se n'ha beneficiat tota la vida”. En efecte, el relat oficial segons el qual Joan Carles I era la poma podrida i Felip VI el fill innocent no s'aguanta per enlloc. I moltes mosques maten un ase, diu la dita.