El forat negre

La notícia realment important de la setmana no té res a veure amb la política, sinó amb el coneixement. En realitat sempre és així, tot i que rarament es posa prou de manifest. En aquesta ocasió es tracta d'una troballa científica: la primera imatge d'un forat negre, que valida novament la teoria de la relativitat d'Albert Einstein (podeu llegir l'àmplia informació que en dona Toni Pou en aquest diari). Solem comparar un forat negre amb un abisme, però només és un símil aproximatiu, perquè un forat negre no és comparable a res que coneguem. De fet, hauríem de dir que un forat negre senzillament no és, si més no mirat des de la perspectiva humana. Al mateix Einstein li costava de creure que existissin, tot i que la seva existència es desprengués de la seva pròpia teoria. Perquè un forat negre constitueix, en certa manera, la negació no tan sols de les nostres certeses, sinó també de les nostres especulacions i de la manera que tenim de percebre i concebre la realitat. Un forat negre ens costa fins i tot imaginar-lo, i ara que per fi en tenim una imatge ens sembla que l'entenem una mica més, però tampoc és així. Un forat negre és un buit que se'ns presenta en un punt o altre del cosmos, amb una força de la gravetat tan extrema que fins i tot la llum 'hi cau' a dins i desapareix. ¿Cap a on, per què, què passa després? ¿La matèria fosca és tan sols la d'aquests forats incomprensibles que 'taquen' ocasionalment l'Univers diguem-ne material? ¿O, al contrari, podem suposar que la major part de l'Univers és matèria fosca i que totes les seves manifestacions materials (planetes, estrelles, galàxies) no en són més que una part ínfima que sura dins la foscor total i insondable? No entrarem ara en la inacabable polèmica sobre la religiositat d'Einstein, però sí que sabem del cert que en tot cas el pare de la teoria de la relativitat no era ateu, i que, per a ell, Déu i l'Univers eren conceptes equivalents. O, com a mínim, entrelligats de forma indestriable.

Naturalment, els forats negres són una mina d'acudits fàcils i de metàfores barates, la majoria referents, com calia esperar, a la política. Aquest divendres comença una campanya que ja sabem que serà infame, perquè han estat infames la precampanya i també els anys previs, i ve molt de gust denunciar que som engolits pel forat negre de l'antipolítica i dels nous feixismes. Però l'enorme pas endavant que representa aquesta foto ens recorda que tenim també el deure humà de mirar amunt i de mirar endavant. Més especialment, quan altres humans que fan avergonyir l'espècie ens volen obligar a mirar al terra, on només hi ha porqueria, i a passar la vida amb el cap cot. La fotografia del forat negre ha estat el fruit de la cooperació entre més de 200 científics de 40 països diferents, al llarg de 20 anys. Com va dir el comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas, “la col·laboració entre científics hauria de representar una lliçó per als polítics”. És ben cert, i només hi afegiríem que no només per als polítics.

Un forat negre: l’abisme còsmic vist per primer cop