Franco

EscriptorAvui tindria motius de sobres per mostrar-se ben satisfet de la seva vigència. No tan sols a aquestes altures hi ha a Espanya una encesa polèmica sobre què cal fer-ne de les seves despulles i de l'obscè panteó –pagat amb diner públic i custodiat pel clero– dins el qual estan sepultades. No tan sols el tímid intent de l'actual govern d'Espanya de desmantellar el Valle de los Caídos no ha acabat per poc en la instal·lació d'un monument al feixisme a la catedral madrilenya de l'Almudena. No tan sols la seva família segueix gaudint ostentosament del patrimoni que ell i la seva esposa, avars malaltissos, varen robar a la ciutadania. No tan sols els membres d'aquesta mateixa família gosen posar condicions a les autoritats democràtiques sobre els honors d'estat que, segons ells, se li han de retre al seu infame avantpassat. No tan sols existeix una fundació amb el seu nom que n'exalta la memòria, i una premsa i uns historiadors que es dediquen a practicar el revisionisme per donar la culpa de la Guerra Civil al govern de la República i al de la Generalitat de Catalunya.

No tan sols passa tot això, sinó que el seu partit continua sent legal i diumenge va organitzar una manifestació pels carrers de Madrid per cridar amb orgull el seu nom i el de Primo de Rivera, manifestació que va acabar només amb un detingut: i no per haver intentat agredir una activista de Femen, ni per haver cridat consignes o haver lluït símbols antidemocràtics, sinó per haver mostrat resistència a l'autoritat. Sense moure'ns de les notícies més recents, el ministre d'Exteriors encalla (encara més) les negociacions del Brexit afegint-hi les pretensions del nacionalisme espanyol sobre la sobirania de Gibraltar. I un senador del PP, Ignacio Cosidó, presumeix que el seu partit controla “per darrere” el Tribunal Suprem, o les sales d'aquest tribunal en què es jutgen assumptes clau. Aquest sí que és un triomf pòstum del dictador. El PP no es cansa de repetir, a cor amb Ciutadans, que a Catalunya es va perpetrar un cop d'estat amb el referèndum de l'1-O i es resisteix, en canvi, a condemnar el cop d'estat de Franco. Però el cop d'estat que viu actualment Espanya és el d'un país en què l'estat de dret no és fiable, perquè la cúpula judicial està dominada per jutges i fiscals que, al seu torn, no són més que lacais de la voluntat de certs partits polítics, sobretot els de la dreta més extrema.

En fi, com que a Espanya en el fons sempre estem parlant de Franco i del seu llegat, perquè es noti que avui estem d'aniversari, hi afegirem un poema. És el que va escriure Joan Brossa tal dia com avui de fa 43 anys, i que equivocadament va titular 'Final!'. Diu així: “Havies d'haver fet una altra fi. / Et mereixies, hipòcrita, un mur a / un altre clos. La teva dictadura, / la teva puta vida d'assassí, / quin incendi de sang! Podrit botxí, / prou t'havia d'haver estovat la dura / fosca dels pobles, donat a tortura, / penjat d'un arbre al fons d'algun camí. / Rata de la més mala delinqüència, / t'esqueia una altra mort amb violència, / la fi de tants des d'aquell juliol...”