El grotesc i el decadent
Aquest dilluns es va reforçar la vigilància policial al Congrés de Diputats, en prevenció per si els perillosíssims Puigdemont i Comín compareixien a recollir les seves credencials d'eurodiputats i, arribat el cas, procedir a detenir-los immediatament. Són detalls que denoten una alarmant pobresa d'esperit, com les mesures de seguretat entorn de Joaquim Forn per dur-lo, divendres i dissabte, fins a l'Ajuntament de Barcelona, més custodiat que si es tractés d'un terrorista internacional. Lliga amb el reforç que es va arribar a fer de la frontera espanyola en temps de Rajoy i Zoido (els que van comparèixer a donar fals testimoni davant de Marchena), per si a Puigdemont se li acudia entrar a Espanya “amagat dins el maleter d'un cotxe”. A Junqueras, per la seva banda, el Suprem li denega el permís per recollir aquestes credencials quan sí que li va permetre prendre possessió del seu escó al Congrés. L'alt tribunal dona una explicació memorable a aquesta contradicció flagrant: si recull les credencials, Junqueras hauria d'anar a Estrasburg (el Suprem s'equivoca i diu a Brussel·les) a prendre possessió del seu escó com a eurodiputat, la qual cosa comportaria “una pèrdua de control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l'afecta”. Traduït, si Junqueras va a Estrasburg adquiriria immunitat i caldria demanar al Parlament Europeu el suplicatori per tornar-lo a Espanya. I podria passar que no fos concedit, o que Junqueras es convertís en “processat rebel” i, en emetre euroordre contra ell, un tribunal belga la denegués en concloure que els delictes pels quals se'l processa a Espanya no són tals, com ja va succeir amb Puigdemont i Comín. Tot plegat, un altre fenomenal embolic polític i judicial que torna a donar una imatge immillorable sobre la separació de poders i la qualitat de l'estat de dret a Espanya.
D'altra banda, el nou alcalde de Madrid es diu José Luis Martínez Almeida Navasqüés León y Castillo Cobián Nacarino Ruiz de Velasco. Educat en un col·legi de l'Opus Dei i llicenciat a la Universidad Pontificia de los Jesuitas de Comillas ICAI-ICADE, és advocat de l'estat i fill i net d'advocats de l'estat. La seva acumulació de cognoms respon al fet que descendeix d'una de les famílies amb més 'rancio abolengo' de l'alta societat madrilenya, franquistes d'una sola peça durant tota la dictadura però que ja remenaven les cireres a la Villa y Corte des de molt abans de la Guerra Civil: Franco no va representar cap fet excepcional dins la història espanyola recent, tan sols una baula de continuïtat dins la cadena de comandament dels de sempre, i que es transmet de pares a fills. Nissagues aristocràtiques d'alts funcionaris, 'deep state' pur i dur. Naturalment, la premsa nacionalista espanyola s'apressa a adornar un individu com aquest amb els qualificatius de centrista, moderat i demòcrata exemplar. La decadència és això. Repetim novament, però sense esperança que serveixi de res, que el pitjor enemic que té Espanya és el nacionalisme espanyol.
