A la italiana, sí; a la portuguesa, no

El PP, Ciutadans i Vox sí que superen les dificultats per arribar a pactes i han culminat el més difícil, que era el de la Comunitat de Madrid. Un nou pacte que podríem dir-ne a la italiana, és a dir, la unió de les dretes extremes amb l'extrema dreta. A Itàlia això es produeix amb el concurs de només dos partits polítics (el Moviment 5 Estrelles i la Lliga), mentre que a Espanya el nombre de formacions s'amplia a tres; però les coordenades ideològiques són exactament les mateixes. També les conseqüències, que es tradueixen en empobriment democràtic, regressió de drets i llibertats, polítiques d'agressió contra col·lectius vulnerables i, en general, l'exaltació de tot allò de pitjor que hi ha dins el país i dins la ciutadania.

En qualsevol cas, el pacte per la Comunitat de Madrid s'afegeix als ja vigents a Andalusia, a Múrcia i al mateix Ajuntament de Madrid. No és sobrer subratllar aquí l'artificiosa naturalesa de l'estat de les autonomies, engendrat només per diluir la plurinacionalitat interna de l'estat espanyol, i la més artificiosa encara de la Comunitat de Madrid, que tan sols és una forma de redoblar la potència política i administrativa d'una ciutat que ja és capital del Regne i 'villa y corte'. I que ha servit principalment de camp de treball predilecte (juntament amb el País Valencià, les Balears i Galícia) per a la insaciable maquinària de corrupció del PP, la més espectacular coneguda actualment a la Unió Europea. Alguna cosa permet pensar que –a pesar de la presència de Ciutadans, que havia de ser el partit anticorrupció i el que controlés el PP per dur-lo al bon camí–, aquest doble pacte d'extrema dreta a les institucions de govern madrilenyes significarà un aprofundiment en aquesta mateixa direcció. Que Vox hagin renunciat a posar damunt el paper del pacte un parell de les seves línies programàtiques (les caceres contra immigrants i contra homosexuals) és completament indiferent, perquè això no significa que no es duguin a la pràctica. El que estan fent el PP i Ciutadans és no tan sols assumir els plantejaments de Vox, sinó també naturalitzar-ne la presència dins les institucions i donar-li visibilitat i poder. I quan l'extrema dreta toca el poder, una altra conseqüència immediata és l'augment de la conflictivitat social.

Mentrestant, Pedro Sánchez i el PSOE semblen haver-se pensat que un pacte a la portuguesa significa que els altres els votin a canvi de res, o si de cas a canvi de reunir-se amb els agents socials de mala gana i arrossegant els peus (precipitadament, tal com ha reconegut el sempre desencoratjador José Luis Ábalos). És cert que, a Portugal, el Bloc d'Esquerra i el Partit Comunista sostenen des de fora el govern del Partit Socialista que lidera António Costa. Però ho fan a partir d'unes complicitats i d'una fluïdesa en el diàleg que els socialistes portuguesos han sabut cultivar i que Pedro Sánchez i els seus col·laboradors no gosen ni emprendre per por. I la por no beneficia pactes a la portuguesa: només pactes a la italiana.