Llarena i el CGPJ com a terços de Flandes

EscriptorEl magistrat del Suprem Pablo Llarena ha demanat empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) davant la demanda civil presentada contra ell pels exiliats catalans. Llarena està citat a comparèixer davant de la justícia belga el 4 de setembre, però el CGPJ no tan sols li ha concedit l'empara, sinó que ha emès una resolució (que no és vinculant) en què insta el govern de Pedro Sánchez a prendre “totes les mesures necessàries per garantir la independència i la seguretat de Llarena”.

Això significa convertir la petició de la justícia belga en un conflicte polític i diplomàtic entre dos estats membres de la UE. O, dit més breument, equival a polititzar la justícia. Llarena i el CGPJ descriuen la demanda dels exiliats catalans com “un acte planificat, flagrant i groller”, qualificatius que escauen millor a la requesta que ells adrecen al govern espanyol: i encara caldria afegir-hi el d'irresponsable, per les conseqüències que pot comportar. Com que tant el president del CGPJ, Carlos Lesmes, com el mateix Llarena són propers (diguem-ne així) al PP, deuen confiar de col·locar en un atzucac el govern de Sánchez: el repten a rentar l'honor espanyol de l'afront rebut dels belgues, de tal manera que si els fa cas es fica en un jardí grotesc, i si no els en fa, tornarà a ser acusat de ser un venut a l'independentisme. Sembla que Sánchez i el seu executiu es decanten per la primera opció, i que podrien contractar els serveis d'un advocat a Bèlgica per representar Llarena. Deixant de banda la més que possible malversació de cabals públics, si això passa serà interessant veure com expliquen davant de la justícia belga la separació de poders d'un Tribunal Suprem i un CGPJ directament controlats pels partits polítics.