La Manada, a lloure

De manera tan lamentable com previsible, l'Audiència de Navarra ha deixat en llibertat provisional els membres de la Manada. Ara caldrà esperar a veure si el Tribunal Suprem es decideix a enviar-los a la presó i a fer-ho per violació (és a dir, per agressió sexual i no per abús, en terminologia jurídica), però tot el recorregut judicial que ha tingut fins ara el cas ha consistit bàsicament en dos punts: atenuar o exculpar el comportament dels violadors, d'una banda, i fer recaure la culpa o les sospites de culpa damunt la víctima, de l'altra. Mentrestant, els cinc violadors i el seu advocat –un individu no menys repulsiu que els seus representats– s'han fet enormement famosos a tot Espanya, i compten amb admiradors que es declaren com a tals sense cap vergonya a les xarxes socials, fins al punt que, fa cosa d'un mes, una pàgina web va arribar a oferir un “tour de la Manada”, per anar a visitar els indrets de Pamplona per on havien passat els violadors el dia que van cometre el crim. L'advocat es passa el dia a les teles espanyoles públiques i privades, impartint doctrina i omplint-se les butxaques.

Mentrestant, aquest dijous també s'ha obert el marcador macabre per al 2019 de víctimes de violència de gènere, amb una jove de 26 anys assassinada a ganivetades pel seu nòvio, de 29, a Laredo, Cantàbria. Podem lligar aquest article amb el d'ahir, com podem lligar cada notícia sobre dones assassinades amb l'anterior i la següent: a això es refereix Vox quan exigeix als seus socis del PP i de Ciutadans (ja ho són, de socis, des que van signar un acord per constituir la mesa del Parlament d'Andalusia) la retirada de la llei de violència de gènere. Volen que els membres de la Manada no hagin de passar el calvari que passen a causa de la falsa denúncia d'una 'lianta' (és el que pensen) i volen que els crims com el de Laredo siguin tractats com a delictes menys que comuns, sense donar-los cap rellevància especial. De dones assassinades pels seus homes o exhomes l'any passat n'hi va haver 47 a Espanya, i des de l'any 2003, 976. A Vox això no els sembla que tingui cap importància especial, són coses que passen en les relacions entre homes i dones. I demanen al PP i a Ciutadans la retirada de la llei per posar-los en evidència. La traducció literal de la seva exigència és: “Sabem el que penseu de debò sobre aquest assumpte; mostreu-ho si teniu collons, nosaltres sí que en tenim”. Aquest és el significat exacte.

Pitjor que Vox, però, són la massa d'opinadors que ja s'han posat en funcionament per dir i escriure, en articles i tertúlies, que Vox són una mica extremistes, però que assenyalen un problema real, i és que el feminisme ha comès excessos que acaben passant factura d'aquesta manera. És la cançó de sempre: la culpa del masclisme la tenen les feministes, la culpa del racisme és dels migrants i les ONG, la culpa del nacionalisme espanyol extrem és dels independentistes. I així successivament. Se solen presentar com a moderats, i la seva moderació es resumeix així: no protestis, que rebràs.