Nins que no saben parlar castellà

EscriptorEl cap de setmana passat, el diari 'El Mundo' publicava un article del senador del PP (i expresident del govern balear) José Ramón Bauzá que alertava sobre l'existència a la Part Forana de Mallorca d'un nombre indeterminat d'infants que, segons ell, no saben expressar-se correctament en castellà, a causa de l'adoctrinament separatista a les escoles (per als lectors no illencs, la Part Forana de Mallorca està formada per tots els municipis de l'illa que no són Palma). Denunciava que no tan sols a Catalunya, sinó també a les Balears, la immersió lingüística ha causat estralls, fins al punt que les pobres criatures de poble no aprenen degudament la llengua de la cultura i la civilització, que és la que els nacionalistes anomenen 'el español'. La immersió lingüística no s'ha aplicat mai a les Balears, però això a ells els és igual. Bauzá citava com a escàndol màxim el fet que el president del Parlament de les Balears, Baltasar Picornell, no hauria entès bé les paraules de Felip VI sobre bastir ponts amb Catalunya a causa del seu deficient coneixement del castellà. Això també és mentida, però a Bauzá i a tots els que pensen com ell tant se'ls en fot també.

El nacionalisme espanyol construeix un espai imaginari format curiosament pels Països Catalans, però exceptuant-ne les capitals: la Part Forana mallorquina, les comarques catalanes i valencianes. D'acord amb ells, aquests territoris estan poblats per indígenes en estat semisalvatge, amb comportaments que inclouen des de la violència contra els símbols nacionals espanyols i els cossos i seguretat de l'estat fins al maltractament dels fills de guàrdies civils a les escoles i els instituts, passant per l'adoctrinament nazi en l'odi contra Espanya i els espanyols, i (qui sap si el pitjor de tot) la ignorància de la llengua castellana, segons ells molt superior a totes les altres conegudes. Són territoris hostils, plens d'una gentussa amb la superstició i la misèria moral i intel·lectual gravada al cor i al cervell, que necessita ser recuperada per a la civilització (fent-los abandonar la seva llengua abstrusa perquè passin a parlar 'el español') o, molt millor, sotmesa per l'imperi de la llei i la mà dura. La seva existència i la seva insistència malaltissa a ser com són (a ser qui són) impedeix, al seu entendre, que Espanya pugui ser el que ha de ser. Espanya no és completa si tots els que en tenen la nacionalitat no es comporten com a espanyols. I això significa, abans que res, que abandonin la seva llengua inculta i la canviïn pel castellà.

D'aquest plantejament sí que fa 300 anys que no ens movem. Tenim per a ells dues males notícies: una, que encara esperem que ens ensenyin aquests mítics infants selvàtics que no saben castellà, mentre que d'adults que no tan sols no aprenen català, sinó que es neguen a fer-ho per principis, en podem comptar per milers. I dues, que actualment al planeta existeixen milers de milions de persones que no saben ni una paraula en castellà, i alguns són premis Nobel i tot. Deu ser que la fi dels temps és a prop.