Nous Pactes de la Moncloa
Pedro Sánchez ha acabat sent el més destacat (perquè ha arribat a president) d'una generació de líders polítics espanyols que tots somien a ser Adolfo Suárez. Ho somiava Albert Rivera, ho somia Pablo Casado i fins i tot hi fantasieja a la seva manera Pablo Iglesias. En moments excepcionals i de gran dificultat, com l'actual, tots tenen en comú un pensament-talismà: recordar-se de l'esperit de la Transició.
Tanmateix, el record sempre és interessat (cadascú vol posar aquell esperit al servei de les pròpies conveniències), i l'esperit de la Transició no va ser tan modèlic com l'ha embellit la historiografia oficial. Ara Pedro Sánchez proposa uns nous Pactes de la Moncloa, en referència a aquells de 1977 que, sota el lideratge de Suárez, van donar estabilitat econòmica i política suficients per enfilar el trànsit d'un règim dictatorial a un sistema democràtic. Pedro Sánchez és hàbil proposant això, perquè d'aquesta manera apareix com un governant amb la mà estesa i posa la pilota al teulat de les altres formacions polítiques, inclosa (o començant per) Unides Podem, el seu soci de govern. El PP i Vox ja li han dit que no (Vox, de fet, presumeix d'haver trencat les relacions amb el president del govern espanyol) i Ciutadans ha emès un sí amb condicions (bàsicament, expulsar Unides Podem del govern, i de fet alguns veuen la proposta de Sánchez com un intent de reprendre una gran coalició amb el PP). Per la seva banda, l'esquerra suposadament ferotge d'Unides Podem s'hi avé amb condicions, i concretament amb condicions socialdemòcrates: fer uns nous Pactes de la Moncloa per salvar el que es pugui de l'estat del benestar.
La qüestió és que el sistema que va sorgir dels Pactes de la Moncloa de 1977 és a grans trets una democràcia, però resulta més exacte dir-ne sistema polític espanyol del 78, en referència a l'any de l'aprovació de la Constitució. I això, a causa de les moltes peculiaritats que té, sobretot en comparació amb les democràcies que solem anomenar avançades. El punt de tensió dins del govern es troba en el fet que Unides Podem és, en teoria, una formació que es proposa impugnar aquest sistema del 78, mentre que el PSOE se'n reclama hereu i vol perpetuar-lo. Se suposa que s'haurien de poder trobar en un camí del mig que més o menys consistís a reformar-lo, però evidentment la dreta nacionalista no vol aprofitar aquesta crisi per col·laborar amb el govern, sinó per tombar-lo.
Per esmentar algunes de les peculiaritats que dèiem, i ara que som a Setmana Santa, recordem que Espanya és un país on cada any el consell de ministres firma els indults als presos que són sol·licitats per determinades confraries de penitents. Desconec si enguany, que no hi haurà processons, hi haurà també una interrupció en la tradició dels indults. Mentrestant, el Tribunal Suprem amenaça greument els funcionaris de les juntes penitenciàries per si se'ls acudeix permetre que els presos polítics puguin passar a casa seva el confinament. Aquestes també són, encara avui, conseqüències dels Pactes de la Moncloa.