Operació salvar la Corona
L'estat espanyol sembla disposat a enfonsar la monarquia per fer surar la Corona. Si el joc de paraules resulta un pèl enrevessat, diguem que, per salvar el regnat de Felip VI (i, amb ell, la institució de la Corona) s'ha pres la decisió d'enfonsar el rei emèrit Joan Carles. Comencen a donar dret a malpensar una mica, aquesta sobtada abundància de reportatges en profunditat a la premsa europea (el més recent, i segurament el més sonat, a causa del ressò i el prestigi de la capçalera, el de la setmana passada a Le Monde) sobre les corrupteles del pare de l'actual rei d'Espanya. Tota corrupció mereix ser perseguida i denunciada, però tota hauria de voler dir tota: ¿Joan Carles I actuava al marge de la casa reial espanyola? ¿Ningú en sabia res, allà dins, de les martingales del patriarca? ¿El fill Felip, tendra criatura de només 52 anyets, de debò se n'ha assabentat tot just ara? La música de la decisió d'estat, amb tots els poders actuant a l'uníson per a la consecució d'un objectiu, sonava de fons de les paraules del president Pedro Sánchez quan afirmava que el preocupaven les notícies sobre el rei emèrit que sortien als diaris estrangers (un altre que queia de la figuera i se n'assabentava per la premsa), però que a la vegada estava esperançat, perquè el gest de Felip VI de renunciar a l'herència non sancta de son pare obria una nova etapa amb una Corona neta de tota corrupció. Aquesta manera presentista i màgica que té el poder de fer les coses: a partir d'ara mateix, això ja no és com abans sinó d'una altra manera, només perquè nosaltres us ho hem dit.
El fet, però, és que les coses tenen un passat i una memòria, i desvincular la figura i el regnat de Joan Carles del que actualment és la Corona espanyola, com qui es fa uns retocs de cirurgia estètica, és senzillament impossible. Erosionar la imatge del rei pare (fora i dins de les fronteres espanyoles) per tal d'enaltir la del rei fill és una temptació comprensible, però caure-hi demostra ineptitud i, sobretot, desesperació. Els republicans encara haurem d'agrair a la casa reial espanyola que ells mateixos facin la feina de desmuntar el seu propi relat.
Joan Carles de Borbó és un personatge essencial per explicar l'actual configuració de l'estat espanyol i, sobretot, el relat de la Transició, que ell personifica. Durant quaranta anys se'ns va inculcar que el cap de l'Estat era l'home que més havia fet per consolidar la democràcia a Espanya, i se'ns va vendre una imatge modèlica d'ell i de la casa reial que concordava amb les virtuts que es volien atribuir a la Transició i a l'estat espanyol postfranquista (denominació molt més respectuosa amb la veritat que dir-ne estat democràtic). Si aquell rei ideal era mentida, aleshores la versió oficial de la Transició també ho era, cosa que ja sabíem, però s'agraeix que ara ho diguin els seus mateixos responsables, i d'una manera tan estrepitosa. Potser aconseguiran que deixi d'haver-hi joancarlistes, però dubto que mai aconsegueixin fer que hi hagi felipistes.
