Porres, presons i humanitat

EscriptorUn policia que ha declarat sobre les càrregues contra la ciutadania de l'1-O ha al·legat que va procedir d'aquella manera “perquè no hi ha un protocol sobre l'ús de la porra”. És un argument lamentable. Hi ha moltes coses sobre les quals no existeix un protocol o una normativa, per la senzilla raó que s'espera de qui les faci servir que tingui un mínim de raciocini. No hi ha, que jo sàpiga, un protocol per a cambrers sobre l'ús de les safates, i no per això les estampen damunt els caps dels clients, encara que es tracti de clients que protesten. Però quan les eines de treball d'algú són les armes (porres, escuts o pistoles) el que se n'espera, a més de raciocini, és que eviti utilitzar-les tret que sigui estrictament imprescindible fer-ho. I ja que hi som, se n'espera també honestedat i decència en l'exercici de la feina. Acollint-se a l'excusa de l'absència d'un protocol sobre porres, el que fa aquest policia és renunciar a la seva condició d'ésser racional i presentar-se com un individu inestable que pot tenir comportaments imprevisibles perquè es deixa dur de la pitjor manera en situacions d'una certa tensió (molt baixa en aquest cas, perquè no hi havia cap actitud violenta per part dels votants, que es limitaven a seure a terra o a aixecar les mans). Sense oblidar que aquells a qui colpejava eren els mateixos que li paguen el sou, i per tant, aquells a qui ha de servir.

Raciocini, honestedat i decència és el que s'espera no tan sols dels cossos i forces de seguretat, sinó també, o sobretot, dels líders polítics. En democràcia, si més no. En la seva congestionada entrevista de diumenge passat amb Vicent Sanchis, Inés Arrimadas va subratllar que no tolerava (“No accepto lliçons”, una de les frases-amulet de Ciutadans) que es dubtés de la seva humanitat pel fet de no anar a visitar els presos polítics (que ella no considera com a tals, però que sí que van ser companys seus al Parlament). Acusar-la d'inhumana, a ella o a ningú del seu partit, seria efectivament impropi, perquè òbviament la condició humana ho abasta tot, el millor i el pitjor. Els polítics autoritaris i d'ultradreta són humans, no venen d'un altre planeta ni pertanyen a una altra espècie. Encara que pensem en el pitjor criminal que coneguem seguirà tractant-se d'un ésser humà i no d'una altra cosa. De manera que Arrimadas no ha de patir per la seva humanitat, i qui l'hi discuteixi efectivament estarà plantejant la qüestió en uns termes que no corresponen. Ara bé, el que sí que es pot dir d'un polític que fa demagògia sobre el tracte que rep una persona a la presó (sigui qui sigui aquesta persona) és que practica un comportament humà que es coneix com a abjecció. Excitar les més baixes passions (com la de la revenja) a costa de les vides d'algú que està privat de llibertat és dur el debat polític a la immundícia més baixa. Els presos polítics ja han demanat als dirigents de Ciutadans i el PP que vagin a visitar-los. No per humanitat, sinó perquè almenys sàpiguen de què parlen quan menteixen sobre la seva situació.