Presos, rapers, reis, catanes i Primo de Rivera

L'Audiència Nacional va obrir judici contra 47 ciutadans del País Basc per, en algun moment de la seva trajectòria vital o professional (entre ells hi ha advocats, psicòlegs i metges), haver donat suport als presos etarres i a les seves famílies, principalment en la petició de no complir condemna en presons escampades arreu de l'Estat (com es vol fer també amb els presos polítics catalans). Estan acusats de pertinença o col·laboració amb banda armada, a pesar que fa vuit anys que ETA va aturar la seva activitat criminal i un que es va dissoldre. Finalment el judici no es farà perquè han arribat a un pacte amb la fiscalia, que ha rebaixat les penes, però això no elimina el tuf de la justícia com a instrument de persecució, escarment i revenja, com en el judici de l’1-O o les condemnes als joves d’Altsasu.

Mentrestant, els súbdits del Regne d'Espanya segueixen el compte enrere per a la convocatòria d'una nova repetició il·legítima d'eleccions (no hi ha cap motiu que la justifiqui, tret de l'estricte càlcul dels interessos de partit), però abans cal que els candidats passin la pertinent ronda de consultes amb el rei, una situació que aquí és constitucional però que vista des de fora resulta còmica, per dir-ho suaument. També faria riure l'afirmació que, a Barcelona, els ciutadans van pel carrer armats amb catanes, si no fos que qui l'ha dita és la cap de l'oposició a Catalunya, Lorena Roldán, dirigent de Ciutadans, un partit que va donar suport públic als escamots que sortien amb la cara tapada, i armats amb ganivets, forques i cúters, a despenjar de matinada llaços grocs a diverses poblacions catalanes. N'hi hauria per fer-ne broma, de les consultes de Felip VI i de les catanes de Roldán, si no fos que continua vigent la 'llei mordassa' i que un s'exposa a trobar-se com Valtònyc, sentenciat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó per les lletres d'unes cançons de rap i ara amb cas obert al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, per determinar si l'euroordre d'extradició dictada contra ell era correcta o no. Mentre tot això passa, el govern en funcions del PSOE (el mateix que força la repetició d'eleccions perquè voldria governar amb el partit de Lorena Roldán, i el mateix que ja ha dit que seria convenient que els presos de l'1-O complissin condemna dispersos, com els presos etarres) renova el ducat que el dictador Francisco Franco va concedir al fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, l'any 1948. Aquest mateix govern, per cert, va dir un dia que trauria les restes de Franco del Valle de los Caídos, el grotesc mausoleu funerari a major glòria de la memòria del carnisser d'El Ferrol que paguem amb els nostres impostos.

Tot el que heu llegit són notícies que duien els mitjans i les xarxes aquest dilluns a primera hora. Un començament de setmana normal en una de les democràcies més avançades del món, amb un estat de dret i una separació de poders que no és que siguin de la màxima qualitat, sinó que constitueixen l'enveja de la comunitat internacional. I per si tot això no fos prou, la selecció espanyola de bàsquet ha guanyat no sé què d'or.