Que us adoctrini la iaia

Si algú vol saber què és adoctrinament, no ha de mirar cap a l’escola catalana. Adoctrinament, si en volen un exemple clar, és el que va fer el difunt imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, amb els joves de Ripoll que varen formar la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils del mes d’agost passat. Això, arrossegar joves perfectament integrats dins la seva comunitat cap a postulats integristes i fanàtics, sí que és adoctrinament, i Es Satty no tan sols no va ser perseguit judicialment ni policialment per aquesta activitat (tot i tenir antecedents penals, en el seu cas per tràfic de drogues), sinó que ara sabem que presumptament treballava per a l’estat espanyol, concretament per als seus serveis d’intel·ligència (sarcasme). Que Félix Sanz Roldán, director del CNI, hagi demanat comparèixer al Congrés per explicar la relació de l’organisme que dirigeix amb aquest subjecte, però que hagi demanat fer-ho a porta tancada i en una comissió tan eficaç com la de fons reservats, no tan sols no resulta tranquil·litzador sinó que fa augmentar la malfiança. Quina mena d’explicacions es donen a porta tancada i per a què serveixen? Per què davant d’una comissió i no a l’hemicicle? I per què justament a la comissió de fons reservats? Quins diners bruts se li pagaven a l’imam i per fer exactament què?

La relació confessada del CNI amb Abdelbaki Es Satty torna a ser un altre escàndol de proporcions majúscules, que hauria de comportar una crisi de govern i d’estat. El ministre de l’Interior, aquest indescriptible Zoido, hauria d’haver dimitit o haver estat cessat a l’instant, el president Mariano hauria d’estar a la picota amb tots els grups parlamentaris exigint-li responsabilitats i el rei Felip VI ho podria aprofitar per fer una al·locució a la ciutadania que, per variar, no fos per crispar-la i amenaçar-la. Parlem de quinze morts i del pitjor dels impactes, en tots els nivells, en un país que segueix en un nivell d’alerta antiterrorista de quatre sobre cinc. En lloc de fer res de tot això, no s’ha parat fins que no s’ha degradat el major Trapero a pelar patates dins una oficina, després d’haver comandat l’operatiu que va desarticular la cèl·lula en un temps rècord i obtenir a canvi l’estima dels ciutadans i l’aplaudiment de l’opinió internacional. Que és el que no se li perdona, esclar: com solen dir els muy españoles y mucho españoles, l’enveja és el pecat espanyol per excel·lència.

Malgrat tot això Cs i el PP, amb Rivera i Albiol al capdavant, insisteixen en la matraca de l’adoctrinament en l’odi contra Espanya, a Catalunya i, de retruc, a les Balears i al País Valencià. Bé: Rivera, Albiol i molts dels fantasmes que els fan el cor en aquesta lúgubre cançó són catalans i han estat formats en centres d’ensenyament catalans. I el problema no és que els inoculessin l’odi contra Espanya (que ells sí que en tenen) sinó que és notori que no hi varen aprendre res. Però res de res. El 21-D suspendran i, si volen, es podran posar a estudiar d’una vegada.