El rei fracassat i el bon president

EscriptorEl president del Parlament de les Balears, Baltasar Picornell, és una de les figures més interessants i meritòries de la política actual. La seva arribada al càrrec, fa un any i mig, va ser certament poc afortunada o com a mínim deslluïda, perquè es va produir com a conseqüència d'una esperpèntica crisi provocada dins el Govern Balear per la seva antecessora, Xelo Huertas, i el grup parlamentari de Podem a les Balears. Però sobretot perquè a la dreta nacionalista espanyola en bloc, i a molts pedants de l'esquerra, els va faltar temps per carregar contra el nouvingut Picornell, amb arguments de tant de pes com el seu aspecte (entre un 'hipster', quan encara es parlava dels 'hipsters', i un 'hippy' de tota la vida, dels que s'assemblen a Jesucrist) i, molt en particular, la seva condició social: Picornell no té estudis superiors i, abans d'accedir al càrrec, treballava d'obrer de fusteria metàl·lica (bonic oxímoron, per cert, 'fusteria metàl·lica'). “Un 'heavy' sin estudios” era dels apel·latius més suaus que li dedicaven les capçaleres de referència del nacionalisme espanyol, i, per rematar el recital classista, gairebé tots els opinadors es referien amb condescendència a ell com a Balti, el diminutiu carinyós amb què el tracten les seves persones més properes.

Un any i mig més tard, però, al president Picornell ja ningú li diu Balti ni li retreu falta de preparació ni el seu passat obrer, que tan indigne els semblava a alguns exquisits que no han fet res més en la seva vida que escampar brutícia. Tal vegada perquè està exercint el càrrec amb competència, honestedat, responsabilitat i sentit comú, que són matèries que no se solen ensenyar en gaires facultats ni en escoles de negocis, a més d'una idea de la dignitat institucional que la majoria dels seus predecessors i predecessores no varen mai ni tan sols ensumar. A més d'un compromís clar amb la democràcia, les llibertats ciutadanes i els valors republicans, que l'han fet estar sempre al costat de Catalunya davant de la repressió que ha patit per part de l'estat espanyol. Ho dic també per algunes veus de l'independentisme català que han posat en entredit el valor de la paraula de la segona autoritat de les Balears.

Perquè és aquest compromís el que va dur Picornell a demanar-li explicacions a Felip VI, quan en va tenir l'oportunitat, precisament sobre Catalunya. I la sorpresa va ser que el rei fallit, el rei fracassat del 3 d'octubre, li va respondre que volia “bastir ponts” de diàleg i ajudar els partits que treballen per fer-ho. Potser mentia o potser ell mateix, o algú a la Sarsuela, s'han adonat del pou de desprestigi en què s'ha enfonsat la Corona d'ençà que es va avenir a fer de missatgera de la ultradreta espanyola. Tant se val, perquè el mal ja està fet i és tard per bastir res amb una Corona que està essent soscavada, com era previsible, per aquesta mateixa ultradreta. Però el gest de Picornell de preguntar-li per Catalunya al monarca fracassat, i transmetre la seva resposta, és sens dubte positiu.